Explicava Pablo fa uns dies en este mateix diari que afrontava la final del Trofeu Diputació de Castelló amb especial il·lusió perquè en cas de guanyar seria el primer títol en una competició professional, a més la més important de la seua província i contra el número u de la modalitat. Però no ha pogut ser. Soro III va traure ahir el martell en el trinquet de Borriana i acompanyat d’un gran Nacho es va proclamar campió en superar a l’escaleter de Borriol, Jesús i Bueno per 60-35.

El campió individual ultima la preparació per a la defensa del seu regnat en el mà a mà i a Borriana va demostrar que qui vulga llevar-li el ceptre s’ho haurà de guanyar. El de Massamagrell va desplegar un joc consistent, precís, segur, potent i efectiu. Va ser el Soro III que acostuma, alçant pilotes que pesen tones i carregant a la mínima oportunitat. Però a més transmetia sensació de comoditat, de jugar al ritme que més li convenia sense necessitat de forçar la màquina.

Nacho també va tenir un paper protagonista en la victòria. El de Beniparrell va cobrir moltíssima pista gràcies al fet que les cames li feien córrer com un velocista. I a la seua capacitat de multiplicar-se cal afegir que la pilota sempre li entrava en la mà, la qual cosa és un problema per als de l’altre costat de la corda perquè els seus colps no són precisament suaus. Especialment destacables van ser les seues actuacions amb l’esquerra, tant per a restar com per a buscar el quinze.

El trio va estar bé, però no el suficient per a optar al triomf. El millor va ser Jesús, la qual cosa era previsible doncs es tracta del component amb més galons i trajectòria. El mitger va obsequiar als presents amb unes quantes jugades de mestre, sobretot en la defensa i amb desplaçaments laterals. Però no va poder imposar el seu joc ofensiu.

Pablo va ser qui més suport va rebre des de les grades i el de Borriol es va buidar per correspondre als seus paisans. Li va faltar un poc de regularitat perquè va alternar accions inversemblants amb algunes errades no forçades. El rebot també li va fer patir per moments. Però ni molt menys va ser el causant de la derrota, com tampoc va ser el cas de Bueno, molt participatiu des de la punta. El folgat desenllaç va vindre donat perquè els rojos jugaren molt.

Soro III, que per cert reten el títol, i Nacho, van rebre els trofeus de mans de Luis Martínez, la màxima autoritat de la parcel·la esportiva de la Diputació de Castelló.

El mà a mà agafa el relleu en les competicions oficials

Acaba una competició oficial i comença una altra, a més la més emblemàtica, el Campionat Individual Bankia, cita que designa qui es mereix vestir amb el roig dels campions durant un any sencer. El tret d’eixida tindrà lloc el divendres en el trinquet de Vilamarxant on es completaran les dues primeres eliminatòries de la fase inicial. Santi de Finestrat i Carlos seran els encarregats d’obrir l’edició número trenta-u. El mitger, finalista en 2012, arriba amb la intenció d’arribar lluny ara que el braç torna a respondre com cal.

Per al pilotari de Massalfassar, convidat des del torneig sub-23, suposa la primera participació en el mà a mà de les primeres figures. A continuació hi haurà duel de valents, Salva i Monrabal, que com Santi s’atreveixen a entrar en un terreny on es mouen millor els escaleters. No són dels mitgers que colpegen més fort la pilota però sí dels que saben tractar-la amb delicadesa perquè els faça cas.

Genovés II

Els aficionats ho tindran complicat per a decidir el divendres. Perquè en el trinquet de Sueca, Genovés II reapareixerà després d’un any de baixa per diverses lesions. Pere jugarà davant mentre que Miguel i Héctor estaran en la contra.