El passat mes de gener, quan Fageca va atendre a este diari hores abans de ser intervingut quirúrgicament en el colze dret, la il·lusió era la sensació que definia el seu estat d’ànim. Encara no havia passat pel quiròfan i ja feia comptes per a la reaparició. Hui tornarà a ser operat. Però ahir, el sentiment era de resignació; també de preocupació, inquietud que espera desaparega en el moment de conéixer el resultat.

Segons explica el jugador, l’operació en principi és la mateixa. Els metges tenen clar que existeix una inflamació i que el colze no s’ha curat com deuria. Però també hi ha un punt d’incertesa. «En la intervenció em faran una artroscòpia i valoraran quina és l’actuació adequada», explica. Posteriorment, el seguiment serà exhaustiu. «M’han comentat que volen estar més damunt del cas, amb ecografies i revisions periòdiques, més específiques, per no deixar res a la improvisació», afegeix.

Fageca està impacient, altra vegada, per començar amb els treballs de rehabilitació. Ara en té dues motivacions: recuperar-se físicament i tornar a vestir de blanc. Abans, però, refer-se anímicament. «Com que ja estarà en les meues mans treballar pensant en la tornada, ho portaré millor. Estes últimes setmanes he estat prou decaigut en veure que no hi havia una solució concreta. Això et fa donar-li moltes voltes al cap i quasi sempre per a pensar en el pitjor», diu.

Quasi un any

Els problemes físics de Fageca van començar en la passada tardor. Les molèsties sorgiren i en poc de temps anaren a més. En primera instància es va tractar amb fisioteràpia. Posteriorment es van afegir els medicaments i les infiltracions doncs el dolor era insuportable i condicionava les seues actuacions.

Ja en octubre i després de classificar-se per a les semifinals de l’ individual, va haver de parar i renunciar al mà a mà. La medicina ja no feia efecte en el seu cos i el braç, segons comentava aleshores, era més el d’un aficionat que el d’un professional; la pilota no li anava.

En agafar la baixa va començar un tractament conservador per a esquivar la taula d’operacions. No va resultar. I en gener va claudicar i va passar pel quiròfan. Açò requeriria romandre de tres a quatre mesos més lluny del trinquet però, en teoria, era la solució, la definitiva.

Set mesos

Finalment van transcórrer set mesos fins a la reaparició, el passat juliol. Però la resposta del braç no va ser la prevista i els dolors, que en els entrenaments previs, els més intensos, havien amenaçat amb tornar, es van convertir en una realitat. I el jugador es va afonar. De nou havia de parar, a més sense saber quan i com podria solucionar el problema. Hui, Fageca comença de zero.