La història ho diu. Solament un mitger, Grau, ha estat capaç de sumar el títol en el mà a mà. I és que es tracta d’una modalitat propícia per als escaleters, que tenen més recursos per a executar distintes jugades. Però en la pròxima edició de l’Individual tres valents s’han atrevit a entrar en un terreny que no és el seu. Es tracta de Santi, Salva i Monrabal.

Les motivacions per a participar són distintes. Santi s’ho pren com un repte, una forma de provar-se. «M’agrada la responsabilitat d’estar a soles en la pista. T’ofereix sensacions diferents de les partides per equips. És una competició especial que em resulta molt atractiva», diu el de Finestrat.

Monrabal, per la seua banda, assenyala que juga perquè es troba còmode. És una cosa que li ve dels seus inicis. «Quan vaig començar en la pilota, en el club hi havia ocasions que faltava un rest per a fer partida o entrenar. Jo m’oferia per a ocupar eixa posició i m’agradava. I com que tinc bons baixos i em defense en la caiguda d’escala o els rebots, li he agafat gust al mà a mà».

Salva és més pràctic. Per a ell, disputar l’Individual és sembrar per al futur. «M’agrada molt entrenar a soles. I preparar l’individual implica un plus d’esforç que em ve molt bé per a les competicions que venen després, especialment el Circuit, que és la que més m’interessa. El treball que faig per a jugar el mà a mà té una recompensa posterior», comenta.

Pel que fa a la manera de jugar contra els escaleters, els tres coincideixen en el fet que han d’explotar les seues virtuts, el joc d’aire amb la volea i el bot de braç. A més, Santi aposta per passar decididament a l’atac i ser ell qui tinga la iniciativa, Monrabal tira de manual i explica que s’ha de fer botar la pilota per a trobar els peus i la palma, si bé és la mateixa partida la que decideix la tàctica, mentre que Salva prefereix estudiar al rival i dirigir la pilota allà on li puga fer més mal.

Quant a les metes fixades, també hi ha consens. Els tres són conscients que els pronòstics apunten a altres i miren a la primera partida. «Sóc realista i passar de quarts és més que complicat perquè em trobaria a Puchol II. Però s’ha de jugar. I si no arribe lluny, la preparació m’haurà valgut per a continuar millorant el braç», explica Santi. Monrabal també parla des de la prudència, però no amaga el desig de sorprendre. «Solament pense que he d'intentar guanyar a Salva. A partir d’ací la idea és gaudir. Però tinc la punxa de l’any passat en quarts, on estava fent-ho bé però la pilota em va castigar i també vaig pagar un poc la inexperiència».

Quant al seu rival, Salva diu que «els objectius concrets són per als que tenen opcions d’aconseguir el títol o d’estar prop d’ell. Sé que ho tinc malament per a arribar a les fases finals i em centre a jugar, fer-ho bé i divertir-me tot el que puga».