Soro III va començar ahir la defensa del títol de campió individual i ho va fer demostrant que efectivament és el gran favorit a la consecució d’un nou entorxat, que seria el cinqué. El de Massamagrell es va estrenar en el trinquet de Dénia on es va trobar a un gran i sobretot combatiu Giner, que va cedir pel resultat de 60-35.

Va ser la manera de jugar la que va fer que el públic li donara el vistiplau en els pronòstics per a un futur immediat. La principal virtut va ser la seguretat i capacitat per a restar la pilota. Esta és la seua senya d’identitat i molts dels quinzes els va sumar per consistent, perquè passa i passa la pilota fins que el rival comés l’errada.

Però Soro III també és atac i en Dénia va utilitzar totes les variants, a més triant la més adequada segons l’ocasió. Si Giner estava darrere, la pilota botava als peus; si el rival esperava davant, la vaqueta volava al rebot; o a la muralla, o a la careta, o venia picada per a complicar la rematada. Inclús es va permetre el luxe d’executar una deixada, perquè realment era el millor recurs en eixa jugada.

Un altre aspecte a destacar va ser l’augment en la intensitat a mesura que va transcórrer la partida. Soro III va ser un motor dièsel, que rendia millor amb els pas dels jocs. La confrontació no va ser excessivament llarga, però si en una pròxima batalla ha de decidir el físic, el campió arriba preparat per a jugar tres partides seguides.

De Giner cal dir que s’ha acomiadat amb honors. El de Murla ha debutat enguany i el bagatge ha sigut més que positiu. Contra el campió va jugar sense complexos i amb decisió. I va aguantar la primera meitat de l’envit, principalment per la seua eficàcia al dau. En acabar, Soro III li va dedicar paraules d’elogi: «Giner té moltes mans. És jove i necessita partides i anys, com ens ha passat a tots, però li veig un gran futur. Al principi m'ha ficat les coses difícils i durant tota la partida ha passat molta pilota. Pot estar content del campionat que ha fet i d'esta partida en particular, en la qual ha rendit molt». Quant a la seua pròpia actuació, Soro III se’n va anar satisfet. «Era més difícil del que es podria pensar perquè és un trinquet pesat, amb un rival jove que està fent-ho molt bé, que ve rodat i amb molt a guanyar i poc a perdre. En l'inici m'ha costat per ser la primera partida però des de la meitat cap avant m'he trobat més còmode i he soltat més el braç, sobretot al rest», deia.