Amb la del diumenge seran set finals del mà a mà consecutives i en cas de guanyar suposaria el cinqué títol. Són uns registres que eleven a Soro III a una categoria superior. Contra Puchol II es preveu un duel equilibrat, com el de l’any passat. Però fins que el de Vinalesa o un altre puga llevar-li el ceptre, el campió mereix ser considerat favorit.

A Soro III no li agrada parlar de pronòstics i menys si li són favorables. No és falsa modèstia; va en la persona. "No és per evitar la condició de favorit. Els que aposten per mi diran que sóc el dominador dels últims anys i els que miren cap a Puchol II diran que és la força de la joventut i que ve en un gran moment de forma. Jo respecte totes les opinions però intente estar al marge. Una vegada comença la final els favoritismes ja no serveixen i el que val és jugar millor i arribar abans a seixanta", diu.

De Puchol II parla meravelles. No podria ser d’una altra manera, després de la gran imatge que va oferir en la semifinal contra Miguel. Soro III va presenciar la partida en la galeria del rest. "Va demostrar que arriba en molt bona forma. Va controlar en tot moment i, quan Miguel li va ficar les coses difícils, va resoldre la situació perfectament. Crec que enguany arriba més convençut de les seues possibilitats per eixa experiència que ja ha acumulat amb la final de l’any passat i perquè s’ha preparat molt".

Però si Soro III ha d’estar alerta del moment de Puchol II, el mateix ha de fer el de Vinalesa, més encara amb un contrari tan experimentat. "Em trobe bé i molt a gust jugant. Espere que estes sensacions es mantinguen el diumenge. Les finals són partides diferents on hi ha molts factors que has de controlar. Haver jugat tantes em pot donar la possibilitat d’afrontar algunes situacions amb més calma. Però la tensió sempre existeix. És inevitable".

A il·lusió també igualen. Puchol II vol l’únic títol important que encara no ha aconseguit i el de Massamagrell afronta esta final com si fóra la primera. "No sé si la gent es va adonar el dissabte en acabar la partida contra Marc, però jo tenia molta alegria per tornar a arribar a la final. Són set anys seguits, és una trajectòria basada en molt de treball i estic orgullós de com han eixit les coses", explica.

Pel que fa a la tàctica, Puchol II sí que va assegurar ahir en este diari que estava preparant coses. Soro III prefereix esperar a veure com evoluciona la confrontació. "Ens coneguem massa. Sé com juga, quins són els seus punts forts i els que menys. I a l’inrevés passa el mateix. Per això no base tant la preparació en l’estratègia sinó en tenir tocat el trinquet i adquirir bones sensacions perquè la pilota m’entre bé en les mans. El que em preocupa és el que puga fer jo i la final em marcarà el camí a seguir", conclou.