La ´Catedral´ de la pilota valenciana es va omplir ahir per a presenciar el traspàs de poders entre els dos grans dominadors de la disciplina d´escala i corda. A partir d´ara i durant almenys un any sencer, Puchol II serà el rei, dret adquirit en superar a Soro III en la final de l´Individual Bankia que es va resoldre per un ajustat 60-50.

El desenllaç va tindre dos motius principals: el primer, el millor començament de Puchol II, que va aprofitar que a Soro III li va costar concretar el quinze. I el segon, la perfecta feta de dau del de Vinalesa a partir del 35-40 favorable, moment en el qual va dibuixar el colp, dirigint sempre la pilota alta i molla al pou de Pelayo. A més s´ha de destacar que el de Vinalesa, al contrari que en la final de l´any passat, va saber aguantar la pressió. Esta vegada es va mantenir ferm tot i la remuntada de Soro III, a qui li va faltar temps per a capgirar el marcador.

Puchol II va ser sobretot intel·ligent perquè va basar la seua actuació en allò on és més letal, l´execució del rebot. Els passava de totes les maneres amb absoluta eficàcia i amb una plasticitat que eleva l´esport a la categoria d´art. També va jugar per dins i va avançar metres per a buscar la pilota d´aire. Però este recurs no va ser tan productiu. Després, quan va provar de tocar la tela i li va eixir brodat, va continuar insistint i sumant per a mostrar-se intractable al dau. Soro III va oferir un major repertori de colps. Però va pagar el fet de cedir els quatre primers jocs (15-35). No és que el de Massamagrell jugarà malament o isquera gelat. De fet, en dos d´eixos parcials va tindre val per a sumar. I en un altre, el primer, li tornaren quatre pilotes de la galeria. Però li va faltar el colp de gràcia, la subtilesa en el moment precís, mentre que Puchol II sí que va aprofitar totes les oportunitats d´acabar.

Quan Soro III va fer el primer joc, la final es va convertir en fantàstica per a l´espectador. Les dues aficions, clarament definides i igualment bolcades, patien en la mateixa mesura que gaudien amb l´alternança en el domini i la iniciativa d´un i l´altre. Per cert, les dues van donar un exemple d´esportivitat. També estigueren els imparcials, que n´eren molts, que van premiar les contínues actuacions de mèrit dels dos colossos amb nombroses i sonores ovacions.

En el tram final, la incertesa va ser total. Soro III anava a més i Puchol II no donava senyals de feblesa. Cada pilotada tenia intenció i el suspens es tallava en l´ambient. Era el moment de guanyar amb el cap més que amb les mans. I Puchol II es va mantenir sereny fins al final. Per això és el nou rei. La faixa roja és seua.