Puchol II té una legió de seguidors. Però entre ells hi ha un grup d´escollits, els íntims que comparteixen el seu dia a dia en la pilota, les vesprades d´alegria amb les victòries i les tornades en el cotxe en silenci, quan les coses no han eixit com s´havien previst. Són, més que amics, una segona família; o la família directa, perquè en este cercle també es troba el seu progenitor.
Des que va aconseguir el títol de campió individual, Puchol II no havia coincidit amb la majoria d´ells. SUPER va llançar el repte de reunir-los. Havia de ser en un lloc especial. I el més significatiu de tots, llevant d´un trinquet, era en casa Bene, Benedicto Vijuescas, un segon pare per al jugador i persona sobradament coneguda en la pilota per la seua passió i aportació a l´esport dels valencians.
A Bene li va costar tres segons dir que sí a la proposta de SUPER. Ahir, l´amfitrió era l´home més feliç del món. Però esta vegada sense plorar, com no va poder evitar fer en acabar la final. "És que portàvem un any patint. Esperàvem esta victòria però no sabíem quan arribaria. El grup de gent que ens hem reunit volem moltíssim a Javi -Puchol II- i vivim les partides com si fóra el nostre fill. No va ser la millor partida que ha jugat, perquè n´ha fet de moltíssimes més bones. Però ha sigut la culminació".
Bene parla amb orgull. Veu a Puchol II amb altres ulls. Com quan es refereix al més gran, Paco Cabanes 'El Genovés', per qui té devoció, que per cert és corresposta. Té el cor compartit. "Són amors distints. Paco per a mi és el Nostre Senyor i no hi haurà un altre com ell. Però Javi és pràcticament un fill".
Els altres íntims que ahir compartiren taula amb el campió s´expressen en termes semblants. Per a no repetir diàlegs fets des del sentiment, es poden reproduir declaracions com les de Cèsar Ferrandis, intel·lectual i home de lletres que durant l´any recorre milers de kilòmetres per a visitar els trinquets de les tres províncies. "En esta partida va assolir (Puchol II) la maduresa que no tingué l´any passat. En la final anterior tenia els poders però no estava preparat mentalment. El diumenge, des del primer quinze, comprovarem que estava preparat per a guanyar".
Un altre incondicional del campió és Julio Martínez, alcalde de Vinalesa i pare d´un dels millors amics, sinó el millor, de l´ahir homenatjat en la intimitat. El primer edil diu que "Puchol II ha situat a Vinalesa en el mapa esportivament parlant". Això pel que respecta a la figura. Quant a la persona, "Javi s´ha guanyat al poble no solament pels seus mèrits esportius. És un xic que pel seu caràcter es fa de voler". En el consistori, és clar, ja estan preparant els actes de reconeixement per la consecució del títol.
Altres que resultaven imprescindibles en el dinar eren Agustí Larré i Domingo Palacios, els entrenadors del pilotari. Ambdós estan convençuts, per difícil que puga paréixer, que amb un calendari més equilibrat, el seu pupil haguera arribat encara més fort. També contaren quina era la seua prioritat segons s´acostava la final. "Sempre hem tingut clar que estava capacitat per a guanyar i més que preparat físicament. La clau era que ell gaudira de la partida per a traure tot el potencial que té. En la setmana de la final hem incidit en l´aspecte psicològic perquè guanyara en confiança".
El protagonista
I que dia el campió? No cabia en si de goig en veure als seus altra vegada reunits. "Sóc un afortunat pel suport que tinc entre els aficionats i la gent del meu poble. Però ací s´ha congregat el grup que sempre tinc darrere. És una gent a la qual dec molt i tenen molta culpa del fet que jo siga campió".
De la final va recordar sobretot l´últim quinze, que ha reeditat en infinitat d´ocasions dins del seu cap. Però no per l´execució, que no suposava una gran dificultat, sinó "per la tranquil·litat en el moment de colpejar. Havíem previst eixos moments de tensió per a no caure en la precipitació, com va passar l´any passat". De la nova condició de número u ho té clar:"El pilotari ha de mantenir el nivell durant tot l´any i jo vaig a treballar per a això".
