El rest de Barxeta Alfonso ‘Moltó’ manté el seu regnat en la modalitat de raspall després de revalidar el títol de campió individual. Ja pensa en el tercer i en ampliar la seua hegemonia a les competicions per equips. Amb solament vint-i-quatre anys, pot marcar una època.

Com assimila este segon títol del campionat Individual, ara des de la tranquil·litat de l'endemà?

Com un gran premi, una satisfacció immensa i una recompensa a l’esforç realitzat durant molt temps. Ja ni recorde quan vaig començar a preparar-me-ho. Este segon títol em sap a glòria, més encara per la importància de la competició.

Mai ha ocultat la preocupació per ‘l’obligació’ de guanyar. Però entre vosté i els altres participants en el mà a mà, la diferència és abismal. Tal vegada s’exigeix massa?

Trobe que és per la motivació. L'Individual és per a mi una prioritat, em veig amb possibilitats de guanyar i me’l prepare a consciència. La preocupació me la pose jo. Quan comença la competició vaig a veure les partides, que els rivals colpegen molt fort i és quan m’entra la inseguretat. Després, quan em toca jugar, sí que és cert que dins de la pista ja em trobe còmode, més tranquil i eixos dubtes previs no afecten el meu rendiment.

Amb vint-i-quatre anys i donada la superioritat que està demostrant en el mà a mà, es veu capaç d’acostar-se als 10 títols aconseguits per Waldo?

No m’ho he plantejat. En l’únic que pense és en guanyar el tercer. El diumenge a la nit li ho deia a ma mare. L’objectiu és eixe. En ser el tercer consecutiu guanyaria la Feninde gran -guardó que atorga la Federació als vencedors de cinc campionats individuals o tres consecutius-, la qual cosa em fa prou il·lusió. No mire més enllà, de moment.

Quin títol li ha sabut millor? El de l'any passat per superar al gran campió, Waldo, o este últim que li confirma com a número u de la modalitat del raspall?

Els dos donen la mateixa satisfacció per la dificultat que comporta guanyar-ho. Però sí que és cert que en el de l’any passat es va ajuntar que era la primera final que disputava i a més contra un rival tan especial com Waldo. Va ser una final somniada.

Considera que ha arribat al cim com a pilotari o hi ha aspectes en els quals veu un evident marge de millora?

Sóc de l’opinió que sempre es pot evolucionar, independentment de l’edat, i a mi em queda molt marge de millora. Vull ser més eficaç amb la mà esquerra i molts entrenaments me’ls passe incidint en esta situació. Des de fa un temps ja em veig amb més confiança en colpejar però encara em queda. També vull progressar tàcticament i tècnicament. Hi ha partides, sobretot quan arribes a iguals a 20 i a dos, on és fàcil perdre per voler jugar massa fort en lloc de ben jugat.

En eixe aspecte sí que veig que he de preparar-me més.

Físicament és capaç d'aguantar tres partides seguides, les seues pilotades sempre fan mal per fortes, té una esquerra més que solvent... El seu punt feble és la inseguretat, la pressió que vosté mateixa es posa per guanyar-ho tot?

Reconec que em pose molta pressió, fins i tot quan entrene. De vegades m’enfade en mi mateixa per voler anar més ràpidament del que deuria. Però no puc evitar-ho. Sóc molt competitiu i vull demostrar cada dia que estic preparat per a ser el número u.

El diumenge, en la final, en quin moment va pensar que ja no se li podia escapar el segon títol?

Fins a l’últim quinze no em vaig veure campió. Però sí que és cert que vaig anar guanyant en confiança a mesura que avançava la partida. Aconseguir el primer joc amb facilitat va ser molt important i ací se’n va anar molta pressió perquè veia que estava bé. I trencar la primera treta de Sergio em va donar tranquil·litat. En eixe moment vaig pensar que amb dos jocs d’avantatge i les dues pilotes noves estrenades, el camí cap al títol es feia més curt.

En el mà a mà de raspall, el més important és el físic?

No, ni molt menys. En l’Individual de fa tres anys també estava en el nivell físic d’estes dues últimes edicions i no vaig fer un bon campionat. Si no saps raspar i treballar-te el quinze, és fàcil que acabes fresc la partida però que perdes, com em va passar. Des d’eixe campionat m’he dedicat a millorar la raspada i la direcció de la pilota per terra. Crec que són els dos aspectes fonamentals.

Passem al dia a dia i a les competicions per equips. Pensa que li exigeixen massa els trinqueters i el Comité de raspall quan es configuren els cartells?

Sí, trobe que de vegades m’apreten massa quan fan les partides. Em sap malament dir-ho, però hi ha moments de la temporada en els quals hi ha companys que no estan per a jugar un trofeu o una partida important i me’ls posen en parella contra trio. Així és molt complicat poder rendir com toca i crec que injust, perquè jo estic preparant-me durant tot l’any per a estar a un bon nivell.

L’estrena com a ‘bicampió’ serà el divendres en el trinquet de Piles en el Trofeu Savipecho. Això és un no parar.

És un trofeu que ens agrada a tots, als aficionats i als pilotaris. En el cartell estan els millors del moment i, pel que fa als jugadors, és un dels tornejos que més aporta econòmicament en premis. És una cita que esperem tots els pilotaris perquè en tres partides jugades pots guanyar una quantitat important. De fet, jo volia agafar-me una setmana de tranquil·litat després de l’Individual però ho ajornaré a quan acabe el Savipecho. Hui (per ahir) faré uns quilòmetres en bicicleta i el dimecres ja tinc programat un entrenament en el trinquet per a preparar la partida.

Si no estic enganyat, el mateix diumenge de la final ja volia eixir amb la bicicleta. Vosté no descansa?

És cert, tenia eixa intenció però no em va deixar la meua nóvia (diu rient). Finalment va ser un diumenge per a gaudir en família de la consecució del títol.

Tornant al Trofeu Savipecho i com bé ha dit, s’han configurat sis equips de primer nivell. Es veu amb possiblitats de guanyar?

Crec que tenim possibilitats dins de la complicació, que és molta. Jugue en parella i hi ha trios molt potents. Però estic content. M’han posat de company a Dorín, amb qui tinc molta confiança i m’entenc a la perfecció. Jugue a gust en ell i crec que podrem donar guerra. A més ha sigut el meu espàrring per a preparar l’Individual. Li estic molt agraït per ajudar-me.

I en un termini més llarg quin seria el repte que s’ha fixat?

Guanyar la Lliga. És un compte que tinc pendent. Vull eixe títol perquè és l’única competició important que em falta però també per a reafirmar-me per equips. El campió individual ho ha de ser durant tot l’any i també ha d’estar en la lluita d’estos campionats.