El Trofeu Savipecho es va traslladar ahir fins al trinquet de Guadassuar per a completar una jornada doble. La vesprada va ser propícia per als equips capitanejats per Ian i Pere Roc II, que a més van ser els més destacats de les seues respectives eliminatòries.

En la primera partida, corresponent al torneig de la modalitat de raspall, Ian, Canari i Néstor van superar i eliminar a Punxa i Coeter II per 25-5, resultat que no reflecteix l’esforç i el bon nivell oferit per la parella durant bona part de la confrontació.

El trio va ser just vencedor. Ian va fer de motor i de la seguretat i potència del de Senyera s’aprofitaren Canari i Néstor, que intercanviaren el paper de protagonista principal en la consecució del quinze segons va requerir l’ocasió. En la primera meitat va ser més decisiu el mitger de Xeraco mentre que el de Pego va aportar més en la segona. Qui va estar impecable de cap a fi va ser Ian.

En la parella, Punxa va signar una actuació impressionant, almenys fins al joc que va suposar el 20-5, que és quan els rojos van llançar la tovallola. El de Piles va ser un tità i va restar infinitat de pilotes impossibles. Davant, Coeter II va ser perfectament evitat pels rivals, sabedors de la seua eficàcia en la rematada. Esta situació li va impedir ajudar en major mesura al seu rest.

En la segona partida, que inaugurava el torneig d’escala i corda, Pere Roc II, Dani i Conillet van guanyar a Genovés II, Jesús i Carlos per 60-35. El trio derrotat encara no està eliminat tot i que és més que probable que algun altre perdedor supere la barrera dels 35 tants.

La partida va ser sensacional fins a la igualada a 35. En este tram, els dos equips sumaven de manera alternativa i cada joc durava una eternitat de bon joc i pilotades amb intenció. En l’equip blau, Pere Roc II exercia de líder amb Dani i Conillet com a gregaris de luxe. Enfront, Jesús era qui més pegava si bé els mèrits estaven més compartits, sobretot amb Genovés II.

Després del 35-40, la diferència sí que va ser evident. Pere Roc II, Dani i Conillet jugaven amb una marxa més, duien la iniciativa i a més no erraven, circumstància que sí succeïa en la terna rival. Tant es així que Genovés II, Jesús i Carlos solament oposaren clara resistència en un parcial, el definitiu, on tingueren val per a sumar.