Solament li va faltar guanyar perquè la reaparició després de quasi un any sense jugar fóra redona. Però, tot i la derrota, Raúl era ahir un home feliç. Per fi s´ha acabat el calvari i en la tornada va estar més que bé, al nivell de la resta de protagonistes de la partida completada en el trinquet Pelayo. A la fi, victòria per a Giner, Jesús i Carlos per 60-45. El mitger de Godelleta va fer equip amb Pere Roc II i Conillet.

La confrontació va ser dura i molt exigent físicament amb els cinc pilotaris bregant durant més de dues hores. La igualtat va ser la tònica dominant i la gran majoria dels jocs es van resoldre amb val i a dos posterior.

A Raúl li eixia la pilota com un tir, amb la violència que en ell és habitual. I va mantenir la intensitat fins als últims compassos. Solament en els dos últims jocs va donar mostres de cert cansament en algunes rematades. Però cal insistir en la durada de la partida, a més contra un trio que va estar bombardejant constantment.

Ja en el vestidor, el de Godelleta mostrava la seua satisfacció. «Ha sigut molt millor del que esperava. Els entrenaments m´estaven eixint bé però la intensitat mai és la mateixa que en una partida. Hem barallat a muntó i el braç m´ha respost de manera molt satisfactòria. Amb una miqueta de sort podríem haver guanyat», explicava. I el que és més important, va acabar sense cap dolor en el muscle.

Per a no castigar el braç, Raúl ha demanat jugar una partida i descansar quatre o cinc dies, depenent de l´esforç realitzat. Vol que la reincorporació siga progressiva però creu que en poc temps recuperarà les prestacions d´abans de la lesió.