Dani se'n va per la porta gran

Els fonaments del trinquet de Vila-real van tremolar quan Dani de Benavites va ser anunciat. El públic, que omplia de gom a gom el ‘Salvador Sagols’, el va rebre en peu amb una forta ovació. Van ser moments intensos. Més de dues dècades concentrades en pocs minuts. Va ser pràcticament impossible contenir les emocions. Familiars, amics, aficionats i companys, tots volien fer-se una foto amb el gran mestre de Benavites, tots volien dedicar-li unes paraules d’agraïment. Va ser ell, però, qui va agrair tantes mostres d’estima. Estava visiblement emocionat i feliç, sobretot, quan va referir-se a la seua família i a la seua filla, però fins i tot, es va atrevir a dir: «No esperava tanta gent al ser un dia entre setmana i al davant un pont festiu». Hi havia gent vinguda de tots els racons de la Comunitat Valenciana, de totes les modalitats de la pilota. Dani ha guanyat tots els títols esportius que es poden guanyar, però també aquell que sols les grans llegendes d’este esport poden guanyar, l’estima dels companys i de tota l’afició.

La vesprada va començar amb una partida entre els primers companys de Dani. Llegendes com Genovés, Mezquita, Tato, Solaz, Sarasol i Ribera, qui no va poder finalitzar la partida per unes molèsties físiques.

A continuació, els actes de l’homenatge i les infinites mostres d’estima cap a Dani. La vesprada va finalitzar amb l’última partida professional de Dani. De roig estaven Genovés II, ell i Álvaro davant Pablo de Borriol, Jesús i Héctor, de blau. Va ser el colofó a un homenatge perfecte i emocionant. Una partida molt disputada, que es va allargar més de dues hores i que, al remat, va ser guanyada pel trio roig per 60 a 50, amb altra actuació estelar de Dani.

Dani de Benavites tindrà altre homenatge el pròxim dissabte 3 de juny a Pelayo. La ‘catedral’ també vol acomiadar al mestre.