Ningú s’ho podria imaginar després de tan magna exhibició. Però segons assenyalaven en acabar la final, Pere Roc II i Monrabal començaren amb dubtes i molt nerviosos. Però va ser qüestió només d’un moment.

Per a l’escaleter, el bàlsam sanador van ser els primers quinzes que va sumar i les ganes d’aconseguir el títol que va fregar amb els dits ara fa dues temporades. «Tenia la sensació de cansament i nervis. Però amb la il·lusió de guanyar m'he refet sense que es notara que estava patint al trinquet. Crec que ha estat clau començar a gaudir amb pilotes que m'he jugat i que per sort han eixit bé», dia.

Monrabal també reconeixia haver eixit amb nervis «perquè ens ho jugàvem toto a una carta. Però després he pogut ajudar als meus companys. Em tocava fer la feina bruta i deixar-los les pilotes bones perquè feren el quinze. Era el que tocava per a bé de l'equip i han respost sent valents i amb molta eficàcia», explicava.

Preguntat per si s’ha vist vencedor en algun moment. El pilotari assentia. «Quan ens distanciem quatre jocs. Però ha sigut un segon i m'he tornat a concentrar. Contra Soro III i Javi no et pots confiar perquè mai solten el mos».