La reaparició de Miguel i Fageca ja té data, lloc, hora i cartell. Serà el dilluns de la setmana pròxima en el trinquet de la Pobla de Vallbona a les 18.00 hores. Serà una tornada conjunta, amb Carlos i Monrabal com a respectius companys.

Fageca va fer la primera prova de foc el passat dimecres a Guadassuar, sessió en la qual també participar Miguel. Hui té programat un altre entrenament, esta vegada a Massamagrell i amb Soro III mesurant les seues forces. «En teoria ha d’anar bé i per això hem fixat el dilluns com el dia propici per a tornar», diu el jugador.

Fageca espera el moment impacient. I és que són quasi dos anys sense vestir de blanc. Es va trencar el muscle sent un dels escaleters de referència. De fet venia de guanyar el Trofeu Diputació de València de frontó i s’havia classificat per a les semifinals del Campionat Individual d’escala i corda.

Miguel ha estat uns mesos sense jugar per a centrar-se en les proves d’accés al cos de bombers. El veterà de Petrer ja comença a pensar laboralment més enllà de la pilota. Donada l’exigència d’estes, la seua condició física és impecable. Però la vaqueta també és exigent. I en el moment de tornar, Miguel ha comprovat que li faltava rodatge. «La pilota no m’entrava en la mà. He notat el temps sense jugar», diu.Álvaro Gimeno

Però no tot són bones notícies pel que fa a la infermeria. Álvaro Gimeno es va trencar la monyica el passat divendres mentre jugava al trinquet de Dénia. Va ser fent-se arrere després de ferir, quan es va entropessar. En caure va posar la mà però amb tan mala sort que es va fracturar els ossos cúbit i ràdio.

El de Massalfassar necessitarà al voltant de quaranta dies perquè solidifiquen els ossos. A partir d’ací començarien els entrenaments per a preparar la reaparició, que el mateix pilotari preveu a principis de setembre. «Podria ser una miqueta abans, però vull tornar en el nivell que estava», explica.

Álvaro es mostrava ahir resignat. No és per a menys, perquè la lesió ha tallat una magnífica evolució del jove aspirant a figura, que cada vegada apareixia més sovint en cartells d’entitat. «Estic més o menys d’ànims. Són coses que passen i no queda altra que esperar», afegeix.