Copa Diputació de València de raspall

Els finalistes de la Copa de raspall vetlen armes

Ahir van coincidir a Castelló de Rugat en la presentació de la partida que es jugarà demà en el trinquet d´esta localitat

18.07.2017 | 14:11
Moment de la presentació en el Museu de la gerra de Castelló de Rugat.

Els finalistes de la Copa Diputació de València de raspall coincidiren ahir en el Museu de la gerra de Castelló de Rugat. El títol es decidirà demà en el trinquet d´esta localitat. L´acte va transcórrer com correspon en l´esport de la pilota, amb cordialitat i els dos equips reconeixent les virtuts dels altres. Els quatre semblaven amics de tota la vida. Demà serà molt diferent.

Armando Mercé, abans primera figura del raspall i ara vicepresident de la Federació, va encertar-la en el moment de definir als contendents. «Estan els mateixos de quasi sempre», apuntava, destacant així la trajectòria dels pilotaris.

A més de Marrahí, que torna a una final en la primera ocasió que participa en una competició oficial després de la lesió. «És un jugador important per al raspall. Segur que prompte recuperarà la força que abans tenia en el braç», afegia.

El de Villanueva de Castellón, agraït, reconeixia que era feliç. «Després de quasi dos anys d´inactivitat li done molt de valor a esta final, si bé he de destacar l´ajuda que he tingut per part de Sanchis». A més, Marrahí explicava que la lesió li ha fet evolucionar com a pilotari. Ja no és solament qüestió de força. «Estic descobrint noves coses. M´he ensenyat a jugar d´altra forma», comentava.

Pel que fa a la resta de finalistes, Dorín va renunciar a la condició de favorit tot i arribar a la final sense perdre cap partida. «El que hem fet fins ara ja no val per a res i el que compta és la final. Davant tenim una parella molt poderosa. Nosaltres estem amb confiança però els dos equips tenim les mateixes possibilitats», explicava.

Sanchis, que s´ha abonat a les finals, també aposta per l´equilibri. Està convençut de guanyar però creu que hauran de donar la millor versió perquè «juguem contra el número u». El mitger va patir en la final de la Lliga a Moltó i sap que és el rest que millor sap «llevar-me-la». Ací és on ha d´aparéixer el seu company «per a evitar a Dorín i castigar a Moltó. Sé que puc confiar en ell», comentava.

El de Barxeta té en les seues mans aconseguir el segon gran títol de la temporada i així mantenir la possibilitat del triplet. Diu que no està «tan afinat com en la Lliga», però està jugant de meravella. Al final ho reconeix. «No és el mateix nivell però em sent molt bé per a jugar. I amb Dorín m´he acoblat a la perfecció», conclou.

Solament faltava parlar del trinquet. Agrada a tots. També a Marrahí, que no l´ha tocat en tres anys. «El recorde còmode, llarg i noble. Crec que m´acoblaré bé a ell».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine