ÚLTIMA HORA

Sense sorpreses en la recta final del mà a mà de raspall

18.10.2017 | 11:15
Moltó, campió en les dues últimes edicions, continua sent el rival a batre.

Després de tres fases completades, que han servit per a eliminar a setze participants, l´Individual Bankia de raspall afronta la recta final sense sorpreses. Hi havia noms que perfectament podrien haver ocupat el quadre de semifinals i ningú s´hauria estranyat. Però el ben cert és que estaran els quatre pilotaris que apareixen en la gran majoria dels pronòstics.

Entre ells, el gran favorit, Moltó. El de Barxeta aspira a sumar el tercer títol consecutiu, que li atorgaria el fris grec en propietat. És el rival a batre, com ha quedat demostrat en les dues últimes temporades, en les quals s´ha mostrat intractable.

En l´edició de l´any 2015 solament va cedir tres jocs en totes les partides que va disputar. Un front Guille en quarts de final i dos contra Waldo en la final. L´any passat, els registres van ser inclús millors. Ian va ser l´únic que li va guanyar un parcial en la semifinal. La resta de confrontacions van ser sabateres, també la que ha completat en el present campionat contra Guadi.

Un altre argument per a atorgar-li el favoritisme és la seua trajectòria durant la temporada doncs ha conquerit els dos títols més rellevants per equips, la Lliga i la Copa. En cas de guanyar l´Individual serà el primer pilotari a aconseguir el triplet.

La tornada

Però Moltó es trobarà amb una pedra en el camí cap a la final. Marrahí, que ha tornat a la competició després de dos anys d´absència. El de Villanueva de Castellón va ser campió en l´edició de 2014. I les lesions ja no li deixaren defensar el títol.

Precisament Marrahí i Moltó protagonitzaren una de les semifinals en aquell campionat del 2014. Va ser un duel de poder a poder, amb el trinquet de Piles on no cabia una agulla. Amb iguals a 20 i a dos, Moltó va cometre una errada que va decantar la partida.

Marrahí, segons manifesta, ja no és el mateix jugador. No especifica si millor o pitjor. Simplement diferent, perquè les circumstàncies, el braç, han fet que evolucione i canvie alguns aspectes del seu joc. De moment no li està anant malament. En la temporada de la seua tornada ha sigut finalista de la Copa i ara semifinalista del mà a mà.

Dos habituals

I per a completar el quadre de semifinals, dos habituals de les grans ocasions. Per un costat Ian. El de Senyera solament acumula vint-i-una primaveres. Encara està fent-se, tot i que ja és una realitat. Les veus autoritzades del raspall diuen que el futur és seu. Amb el permís de Moltó, clar. En la passada edició es va enfrontar al campió en semifinals. Va començar la partida com un bou. Però va perdonar i el de Barxeta li ho va fer pagar.

I enfront, Sergio, finalista l´any passat amb tota justícia tot i no contar massa en els pronòstics. Sempre ha estat lluny del paradigma de pilotari especialista del mà a mà perquè la seua raspada no és la més poderosa. Però les carències per baix les supleix amb moltes altres virtuts. En els últims mesos està sent dels més destacats en la posició del rest i ha guanyat diferents trofeus.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine