Els finalistes de l’Individual d’escala i corda ja vetlen armes per a coronar al nou rei mentre que la competició de raspall espera la disputa de la segona semifinal, que determinarà qui juga pel títol contra Ian.

El de Senyera disputarà la seua primera final individual. Tota una gesta per a un jove que en desembre complirà vint-i-un anys. Però a ningú l'ha sorprés la classificació. La seua evolució en els darrers dos anys ha estat vertiginosa. Ja fa temps que és el principal rival de Moltó en les competicions per equips. Però, en el mà a mà, el de Barxeta continua sent el gran dominador.

Ian no vol obsessionar-se amb la possibilitat d’aconseguir el títol. «No renuncie a res i, si guanye, perfecte. Però el propòsit que tenia per a enguany després de quedar-me en semifinals en la passada edició era arribar a la final. L'objectiu està complit i ara el que vull és gaudir-la i jugar sense pressió», assegura.

Moltó o Marrahí són els possibles per a la final. Ian encara es recorda de la semifinal de l’any passat contra el campió. «Si sabera que guanyaré triaria a Moltó com a rival», diu rient. I com la majoria, també considera que és el favorit en la semifinal. Però no descarta la sorpresa. «Marrahí pot fer molta feina en un trinquet xicotet com el de Genovés, sobretot al dau», comenta.

En l’eliminatòria de l’any passat, Ian va disposar de dues clares ocasions per a situar-se 15-5 i passar al dau. No les va aprofitar. «En el mà a mà, perdonar es paga. Mai sabrem si aquelles pilotes hagueren decidit la partida, però va ser no acabar-les i Moltó va anar amunt i jo avall. Són experiències de les quals deprens i jo crec que ho he fet», diu.

Una de les conclusions que va extraure de la seua eliminació és que necessitava una posada a punt més exhaustiva. «Enguany arribe més preparat. M'ha faltat un poc de temps, perquè vaig començar fa dos mesos, però sí que em trobe molt millor que l'any passat», explica.

Altra, que ha de confiar en les seues possibilitats. «Jugar amb els millors m'ha fet guanyar en confiança. Abans eixia al trinquet molt nerviós. Ara solament em passa en alguna final important i no tant com abans. Imagine que com a qualsevol. Sí que he notat l’evolució. Ara són situacions més normals. D’esta final de l’Individual no puc parlar perquè és la primera però intentaré seguir el consell de la meua gent, que és que jugue el que jo sé i estiga tranquil», apunta.

En el seu camí Ian ha superat a Josep i Sergio. Contra el de Xeraco reconeix que va patir. «Era el debut i no vaig començar com haguera volgut. Després sí que em vaig agafar», diu. I al de Genovés li va passar per damunt. «Em va sorprendre perquè Sergio sempre dóna guerra. Es va ajuntar que jo vaig tindre el dia i ell no».