Es pot estar a l’altura dels històrics, de les llegendes de la pilota sense haver vestit de blanc? Solament en casos molt excepcionals. Un és el d’Emilio Peris i MascarellEl Zurdo’, que ahir va faltar per causes naturals als 64 anys.

Amb Emilio Peris se’n va una part de la història de la pilota. De la millor història de l’esport dels valencians. Nét del pilotari i trinqueter Francisco Peris ‘El Zurdo de Pamis’ i del trinqueter Domingo Peris ‘El Zurdo’, va ser continuador i fins ara patriarca de la nissaga.

Va tastar la vaqueta i sempre va reconéixer que li haguera agradat ser figura de la pilota però la seua vida estava encaminada a altres obligacions, gestionar el trinquet de la seua família, el mític El Zurdo de Gandia.

Corria l’any 1975 i amb solament vint-i-tres anys ja estava al capdavant de tan emblemàtic recinte. No era gens fàcil per a algú tan jove lidiar amb les figures de l’època, acostumades a manar i fer quasi al seu antull perquè aleshores era el pilotari qui decidia quan i on jugava.

Però Emilio va saber guanyar-se el respecte de pilotaris i aficionats. Era estricte i dur, sí, però igualment noble i just. Gestionava amb mà ferma però sabent utilitzar l’esquerra. En este equilibri va estar el seu èxit.

Amb la seua capacitat per al treball i les seues idees el Trinquet El Zurdo es va convertir en el que més públic congregava. La gent sabia que la partida podia eixir bona o no tant, però el segur és que el pilotari sempre anava el millor de si mateix.

Quan el trinquet gandienc va desaparéixer va convertir el de Bellreguard en el principal referent del raspall. En els últims anys ha deixat fer als seus fills, Emi, Hugo i Domi. El relleu generacional estava preparant-se, produint-se de manera progressiva. Però continuava supervisant, exigint als fills igual que als pilotaris. Perquè la pilota i l’espectacle i l’espectador estan per damunt de tot. I amb ell, Celia, la seua dona, una senyora amb majúscules. A més va ser un dels fundadors de Val Net, el primer projecte que ha intentat atorgar una estructura professional a la pilota i una estabilitat al pilotari.

Emilio ja no està però el seu legat quedarà per a sempre. «No li defraudarem. Mantindrem el nom del Zurdo on es mereix. Ell continuarà fent gran la pilota des d’allà dalt», comenta orgullós Emilio Peris fill.

La vida continua i la pilota també. Així ho haguera volgut Emilio. No és opinió sinó informació. Però ara és inevitable estar trist, plorar al que era amic dels seus amics fins a les últimes conseqüències. Eixe de qui la seua paraula era llei. Un autèntic cavaller de la pilota. Descansa en pau Emilio Peris. La pilota mai t’oblidarà.