En acabar la final de llargues Pigat II no va poder reprimir les llàgrimesPigat II. Amb eixa reacció quedava patent la importància que per al seleccionador tenia recuperar el tron en la disciplina mare del moviment internacional. «Em va eixir la tensió i l'alegria. Meua i per veure als xavals que estaven bojos de contents. Fins i tot pel públic, que anava amb nosaltres. No vaig poder evitar emocionar-me perquè eren tretze anys sense guanyar a llargues», diu.

Ja en casa, valorant la competició per als lectors de SUPER, el seleccionador desvela que fins i tot desitjava el títol parcial més que l’absolut. «Estàvem guanyant mundials i europeus però sense véncer en la modalitat reina. Enguany volia guanyar les llargues inclús més que el mateix títol absolut. Era una espina que teníem clavada tots des del 2004», explica.

Però no va ser fàcil superar en la final als fins aleshores campions, els belgues, que tallaren el magnífic moment dels valencians amb accions antiesportives que obligaren a parar la partida uns vint minuts. En la represa, del 3-2 favorable es va passar al 3-5 en contra.

El seleccionador assegura que per un moment aparegueren els fantasmes del passat. Però va ser solament un instant. «Estava convençut que podíem remuntar. Tenia l'opció de fer entrar a Genovés II i Puchol II però confiava plenament en els que estaven jugant. Veia a l'equip tan bé i tan complet, que estava segur que en el moment que se centraren, la victòria seria nostra. I així va ser», comenta.

El Mundial de Colòmbia ha eixit redó. Ha sigut una de les actuacions més destacades de la Selecció en la història dels mundials. «Si no ha sigut la millor, una de les millors. En joc internacional estiguérem perfectes i en Chazas férem un campionat impressionant. Plantarem cara als colombians en el seu terreny tot i que era la seua modalitat. I el tercer lloc en one wall també va ser molt satisfactori», assenyala.

Pel que fa a la clau de la victòria, ho té més que clar: el grup. «Tècnicament no he d'ensenyar-los res perquè són professionals i estan més que preparats. La prioritat era fer una pinya, un grup en el qual tots tingueren clar el seu paper i l'acceptaren. I efectivament ha sigut un grup unit en el qual tots eren u», explica.

Ara bé, tot i ponderar l’aportació del col·lectiu, Pigat II creu que alguns dels seus jugadors també van ser mereixedors del títol individual al millor participant. «Respecte la decisió de la Confederació i és cert que el mexicà era el millor jugant a one wall. Però solament a one wall. Crec que Pere Roc II, Genovés II o Santi van fer més mèrits perquè han completat un campionat sensacional jugant a unes quantes modalitats diferents».

Les xiques també són motiu d'orgull per al seleccionador. «Són les campiones d'Europa i han fet una gran competició les quatre. El bronze és un gran resultat. Però el millor és que cada vegada tinc més complicat fer la selecció perquè hi ha més candidates i amb molt de nivell. Però que tots els problemes siguen estos», afegeix.

Pigat II ja mira al futur, al pròxim estiu, quan es jugarà l’europeu a Holanda. Sent campions del món l’objectiu no és altre que recuperar este títol. I en 2020, altre Mundial, ara en territori ‘hostil’: Bèlgica. «Ens estaran esperant amb ganes. El que jo espere és que siguen cavallers com ho hem sigut nosaltres i com ho és la pilota valenciana».