07 de enero de 2018
07.01.2018

Puchol li regala a Soro la classificació per a la final

El de Vinalesa va eliminar ahir a Pere Roc II del Trofeu Fundació

07.01.2018 | 11:53
Puchol II va liderar la victòria del seu equip ahir en el trinquet de Pelayo.
Tot i que és el seu gran enemic dins d´un trinquet Puchol II ha tingut el detall de regalar-li a Soro III la classificació per a la final del Trofeu Fundació José Luis López. I és que el de Vinalesa, amb la inestimable ajuda de Raúl i Carlos, es va imposar en el trinquet Pelayo a Pere Roc II, Javi i Nacho per 60-45 en la partida que va tancar el triangular de la fase classificatòria.

La confrontació va ser un gran colofó a una sessió que no havia començat massa bé pel que fa a l´equilibri i la grega esperada. Abans es va resoldre la ronda en la modalitat de raspall amb la final anticipada en la qual Sergio, Brisca i Tonet IV superaren a Ian, Coeter II i Seve pel tanteig de 25-5.

Molt haurà de millorar el trio liderat pel campió individual per a optar al títol el pròxim dissabte en el mateix escenari de la capital perquè ahir es va veure superat en absolutament totes les facetes del joc. Ara bé, en el folgat desenllaç van comptar molt els mèrits dels d´enfront, que ho feren tot bé.

Sergio va fer un recital, des del dau traent fort i llarg i al rest obsequiant al públic amb unes volees que sovint van trobar la galeria, amb la dificultat que això implica. Davant, Brisca ho va parar tot. Fins i tot es van jugar quinzes en els quals solament va aparéixer el d´Oliva pel que fa al seu equip. Ell es bastava per a defensar i atacar. I Tonet IV va ser una màquina de fer quinzes, a més de bella factura per la manera de creuar la pilota.

La confrontació per dalt corda sí que va complir amb les expectatives per la intensitat amb la qual es va jugar i pel gran nombre d´intercanvis propis dels millors professionals de la vaqueta.

Els sis contendents tingueren el seu moment de protagonisme en l'hora i mitja llarga de durada però una vegada més cal destacar l´actuació de Puchol II. Va signar una de les seues actuacions marca de la casa, fent fàcil el difícil, però ahir van ser més els rebots impossibles que va tornar. Una meravella.

La seguretat que transmetia el de Vinalesa atorgava llibertat a Raúl i Carlos per a prodigar-se en atac. Però enfront hi havia tres braços que disparaven fort i amb intenció. Per tant també calia estar llestos en defensa i els dos es buidaren amb encert per a cobrir al seu escaleter.

El bàndol derrotat estava obligat a guanyar per a deixar fora de la final a Soro III, Félix i Tomàs II i va eixir a mosegar des del primer quinze, si bé no va començar a obtenir resultats fins al tercer joc.

A partir de la igualada a 25 va ser un intercanvi continu de colps i no va ser fins al tram final quan es va començar a intuir que el triomf seria per als de la faixa blava; no perquè la diferència en el nivell fóra evident sinó perquè amb dos jocs d´avantatge (40-50) la remuntada es presumia complicada a no ser que algú abaixara els braços, cosa que no va succeir.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine