Confirmat. Ian, Canari i Ricardet són ferms candidats a guanyar la Lliga Bankia de raspall. El trio de Senyera va oferir una nova demostració de força i bon joc ahir en el trinquet de Guadassuar on es va imposar al conjunt de Villanueva de Castellón de Marrahí, Seve i Raúl per 25-15. Amb esta victòria, el campió individual i els seus companys s’asseguren la presència en les semifinals.

La partida va començar sent clarament blava. La primera treta va ser per a Ian, que no va fer el mal que en ell és habitual. I quan el canó sí que responia, ací estaven Marrahí i Seve per a restar, ve de bot de braç amb un peu en el tamborí, de rebot, o directament d’aire en el cas del mitger. No solament això, per poc que els rojos deixaven alguna rematada franca, qualsevol dels blaus apareixia per a fer el quinze. La llotgeta i la galeria eren les dianes i sempre encertaven.

En el parcial posterior, també per als de Marrahí, ara des del dau, la tònica va ser que uns carregaven i els altres tenien prou amb llevar-se-la de damunt. La pilota sempre anava en direcció a Ian mentre que Canari i Ricardet no trobaven oportunitats per a entrar en joc.

I va despertar Ian. La reacció, i amb ella la remuntada, va començar al dau, amb un joc fantàstic perquè ara sí els dos bàndols pegaven amb la mateixa intensitat i intenció. El duel entre els restos era el més cridaner perquè entraven més en acció però els nombrosos intercanvis permetien el lluïment de tots els protagonistes.

I per a lluïment, el del campió individual en el parcial posterior, que va suposar la igualada a 10. L’ajuda de Canari i Ricardet va valdre per a sumar el joc net però les restades tirant-se a terra de quinzes pràcticament fets i les raspades des del 8 cap arrere van ser del rest, que estava intractable.

La partida havia canviat radicalment i ja no era solament Ian qui espentava. Canari va mostrar la versió per la qual ha acaparat elogis en les dues partides anteriors i Ricardet apareixia per a donar el colp de gràcia. Tercer joc consecutiu per als líders (15-10).

La remuntada es va interrompre pel geni i la bravura dels blaus, sobretot del líder Marrahí, que de nou posava les taules en el marcador. Els va costar i molt fer el joc però van ser mereixedors a força de pegar i tornar a pegar.

Però Ian ja havia dit ‘ací estic jo’. I inclús va haver d'agafar més joc del que li correspondria perquè Canari va acabar amb molèsties musculars. Cap problema. Amb deixar-la passar estava solucionat. També va ajudar que els blaus feren concessions, restant pilotes a l’escala, la qual cosa atorgava una altra oportunitat de rematada. La partida estava decidida a favor dels únics que encara no coneixen la derrota.