Pere Roc II, Jesús i Carlos continuen en estat de gràcia. Els campions de la Lliga d’escala i corda tornaren ahir a l’escenari on aconseguiren el títol, el trinquet Pelayo, esta vegada per a participar en la jornada inaugural del Trofeu Universitat de València. En la contra estigueren Marc, Raúl i Tomàs II, que cediren pel resultat de 60-40.

La regularitat de les tres línies i un acoblament perfecte entre elles van ser les claus en el desenllaç. Pere Roc II, Jesús i Carlos juguen de memòria, pràcticament sense la necessitat de parlar-se, i es reparteixen el protagonisme quasi per igual.

Especialment encertat va estar Jesús. El de Silla va jugar d’aire amb força i criteri, segons requerira l’ocasió. A més va cobrir perfectament la dreta del seu escaleter, que era on s’encaraven els rivals quan tenien ocasió de passar a l’atac.

Per la seua banda, Pere Roc II va castigar i molt a Marc des del dau, trobant el pou amb solvència, mentre que al rest va passar un bon nombre de pilotes força complicades, moltes d’elles amb la dreta i sense entregar-les. Va ser una altra actuació pròpia d’un rest que vol qüestionar l’hegemonia de Soro III i Puchol II.

En la punta, Carlos no va tindre tantes oportunitats de lluir-se perquè els contraris allargaven molt la pilota, però va complir quan li va tocar aparéixer.

Als perdedors els va faltar comunicació i ajustar un poc els colps en algunes fases, però caigueren amb dignitat. En el començament van estar capaços d’aguantar el tiró i de refer-se del 30-15 en contra en sumar dos jocs consecutius (30-25).

Però, a poc a poc, els campions de la Lliga posaren terra pel mig. Es jugava fort i amb rapidesa, amb la volea com a arma principal, i en l’intercanvi de colps solien ser els rojos els que acabaven concretant el quinze clau, la qual cosa va situar l’electrònic en 50-30 en una hora de partida completada.

Els quatre últims jocs van necessitar mitja hora més de brega i esforç. Va ser el millor tram, per equilibrat i per les bones jugades que oferiren els contendents. Però, com que Pere Roc II, Jesús i Carlos no afluixaren ni un poc, no va sorgir la possibilitat de la remuntada de Marc, Raúl i Tomàs II.