09 de abril de 2018
09.04.2018
ÚLTIMA HORA
ADEU

L´última parada de la màxima figura del raspall

Waldo s'acomiadarà de l'afició de blanc el pròxim divendres a Piles

09.04.2018 | 13:52
Waldo tindrà, per fi, l´oportunitat d´acomiadar-se de l´afició dins d´un trinquet.

Ara sí, ja hi ha dia, hora i lloc: 13 d´abril, 23.30 h, Piles. Són molts els amants del raspall, i també de l´escala i corda, que desitjaven que eixa data no aplegara mai. El dia de veure per última vegada com a professional a Waldo Vila, una llegenda viva de la pilota valenciana. No només pels títols, que també, sinó per la seua elegància, per les seues maneres i per la passió amb què ha transmés l´estima per l´esport que sempre ha marcat les línies de la seua vida. Són raons suficients per a admirar a una persona que no ha sabut viure lluny de la disciplina de la vaqueta.

Un diumenge qualsevol, va nàixer la llegenda. Des que amb només 7 o 8 anys acompanyara per primera vegada a son pare, Pepe Vila, a veure una partida de raspall al trinquet del seu poble, Oliva, només va passar un dia fins que el xicotet Waldo, nascut a Antibes (França), demanara esparadrap per a enrotllar-se les mans i començara a colpejar una pilota de badana. Amb el pas dels anys, l´esportista anà fent-se major, com a persona i com a pilotari. Canvià la de badana per eixos huit gallons que tanta màgia envolten, i va trobar en Paco Cabanes, el Genovés, un ídol i un amic dels que es converteixen en família.

Veure´l anunciat en les partides del dia a dia era sinònim d´èxit assegurat al trinquet que acollira l´enfrontament. Waldo portava aficionats pels recintes de la Safor, la Costera, i de totes aquelles comarques a les quals el raspall era la modalitat per excel·lència. L´any 2001, el rest d´Oliva va viure un romanç amb la modalitat de l´escala i corda. «Estudiava a València i volia provar eixa modalitat. Però em va desmoralitzar un poc el no tindre la continuïtat que tenia abans i vaig tornar al raspall». Reconeix també que «molta gent em va dir que no vaig tindre la suficient paciència». Però el destí, i el seu treball i sacrifici, li tenia preparada una fructuosa carrera en la modalitat a la qual va regnar durant molts anys.

Si s´ha de posar un xicotet però a l´home que va aconseguir batre rècords, amb un total de deu Individuals, no caldria posar-li´l a ell, sinó a les lesions que al llarg de la seua carrera professional van tractar de frenar-lo. Però ninguna va llevar-li les il·lusions per continuar endavant. Ni les recomanacions dels metges, que aconsellaven posar fi a la pràctica esportiva, ho van aconseguir, però els anys passen.

«Quan em van proposar les festeres de Piles jugar la partida, els vaig dir que no perquè no estic en condicions per a jugar a nivell professional. Però sabien que si m´ho plantejaven com a una oportunitat per a despedir-me, anava a acceptar». Jugarà amb Pau, contra Vercher i Punxa. «Ja els he dit que vagen amb compte i no es passen amb mi», bromeja. Tres joves molt vinculats a Piles, que de ben segur l´admiren tant com ell admira la projecció que tenen.

Els trinquets no deixaran de veure a Waldo, qui està al capdavant de la gestió esportiva de la Fundació per la Pilota Valenciana. Però és moment ara d´acomiadar com toca, sobre les lloses del trinquet, a un pilotari que s´arreglarà les mans per última vegada com a professional el pròxim dia 13 d´abril.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine