El trinquet d´Oliva va acollir la segona jornada de semifinals del Trofeu Mixt Masymas. Va ser una sessió desigual, amb una primera partida molt decantada i la segona, la de raspall, prou més igualada tot i acabar amb un resultat folgat. Els equips encapçalats per Francés i Ian s´han guanyat el dret de jugar pels seus respectius títols.
La confrontació d´escala i corda no va tindre massa història. Francés, Jesús i Tomàs II van ser molt superiors a Giner, Santi i Bueno, tant com demostra el resultat de 60-25. Línia per línia, els tres vencedors van jugar més que els derrotats, en tots els aspectes. La diferència més gran va estar al mig. Jesús es va apoderar de Santi, en altra gran actuació del de Silla, i ja van moltes consecutives. Des del tram final de la Lliga concretament.
Darrere no va haver-hi tanta diferència. Francés va ratllar més que Giner, però al de Murla cal destacar-li el mèrit de respondre amb solvència a un bombardeig constant.
Pel que fa als punters, Bueno i Tomàs II estigueren parells en la faceta defensiva, però el de Xalò va aportar molt més en atac. Les generoses dimensions del recinte d´Oliva es van aliar amb la seua poderosa pegada.
Raspall
En l´eliminatòria a raspall sí que es va presenciar espectacle i bons intercanvis, així com un sensacional duel particular, el dels mitgers, que van ser els més destacats. Ian i Canari es van imposar a Pablo, Tonet IV i Ricardet pel tanteig de 25-10.
En el tram inicial, els dos equips feren bona la seua situació al dau. Però, si bé és cert que manaven els del traure, al rest també es carregava i en algun parcial va haver oportunitat de trencar.
El millor va arribar després de la igualada a 10. El marcador solament es va menejar en el caseller roig, però ambdues formacions rendiren a un nivell semblant. I sobretot es buidaren en la pista, perquè la brega va ser constant.
El joc posterior va ser l´avantsala d´una joia. Jugades d´anada i tornada, amb Pablo i els seus manant primer i Ian i Canari tombant vals per a acabar sumant.
Una meravella
I va arribar la meravella, pur espectacle d´una mitja hora de durada aproximada, que va començar novament amb el trio disposant de val en dues ocasions. Tots els avantatges posteriors van ser per a Ian i Canari, però necessitaren uns quants per a tancar des del dau. El públic gaudia i al mateix temps patia en comprovar els símptomes de cansament dels pilotaris.
I si bé el desgast s´hauria d´haver notat més en l´equip que jugava en inferioritat numèrica, Ian i Canari pegaren més fort en la recta final, ara per a resoldre la partida amb un poc més d´autoritat.
