En té vint-i-sis, i no fa ni huit anys que Brisca entrà per primera vegada a un trinquet per a jugar a pilota. En este curt trajecte, temporalment parlant, el d’Oliva ha sigut capaç de fer un progrés exponencial per a estar actualment, al cim dels mitgers de la modalitat de raspall.

Ja té al seu poder uns quants títols, però no para de preparar-se a consciència per a sumar-ne més com a professional de l’esport que el va enamorar fa uns anys i que el va fer deixar la seua tabla de ‘kitesurf’. Els resultats de les partides del dia a dia, i les dels campionats que està disputant, són un clar reflex de l’etapa que viu esportivament. «Crec que estic en el meu millor moment des que vaig començar a jugar a pilota». Des que va confiar la seua preparació física al seu company, i a vegades rival, Néstor, «he notat una gran millora tant físicament com psicològicament, i tot això es veu traduït en els resultats». Uns canvis que troben la clau en la paraula constància. «Abans d’estar en Néstor sí que entrenava, però no tenia ni la supervisió, ni la pròpia obligació de fer-ho tots els dies. Ara em manen el que he de fer i intente complir-ho rigorosament», afegeix.

Enguany es va quedar a les portes de disputar la final de la Lliga Bankia. Formà equip amb Guadi i Miravalles i van caure eliminats en semifinals front al trio que aconseguí emportar-se el títol. Pocs dies després de la final, va desafiar als campions amb Sergio i Néstor. Tres triats que no deixaren anotar cap joc als rivals.

Ja espera per jugar demà a Pedreguer la final del Trofeu Mixt Masymas. Per a eixa partida tindrà al seu costat a un bon company, no només dins del trinquet, Moltó. Es pot percebre la bona harmonia cada vegada que els dos lluiten amb la mateixa samarreta. «Fem molt bona parella perquè som dues persones que ens podem parlar i aconsellar durant les partides. No tenim cap tipus de rivalitat o enfrontament entre nosaltres, i això es veu traduït en que tenim molta comunicació entre quinze i quinze».

Per a este enfrontament tindran a la contra a dos pilotaris que estan acaparant els titulars des de fa uns mesos, Ian i Canari. Es coneixen a la perfecció després d’haver guanyat junts la Lliga, i això fa un poc més complicat fer-los front, que no impossible. «Cal intentar donar-li el major número de rebots a Ian perquè el rebot de Pedreguer és un poc difícil, i que Canari tampoc jugue còmode. Hem de mentalitzar-nos des del principi, perquè no serà una partida fàcil».

El factor canxa el considera molt important en este cas. «El trinquet de Pedreguer per al raspall és molt complicat. El piso agarra molt i has de raspar de manera diferent al que estàs acostumat en altres trinquets. Si no canvies la forma de fer-ho, no va bé la pilota».

Més enllà del Masymas, encara reptes a curt i llarg termini. No oculta la seua especial il·lusió per preparar l’Individual, però no el disputarà de qualsevol forma. «Si participe serà perquè pense que tinc opcions i puc disfrutar-lo».

Si es fixa en els objectius a curt termini, veu el calendari ple de competicions i trofeus: «hem d’intentar guanyar-les totes». Tan clar com quan ha de triar a una persona rellevant en la seua trajectòria com a pilotari. Sense dubtes es queda amb Waldo, el seu «mentor». «És més que un referent, és un cavaller dins i fora del trinquet, i un gran amic al qual estime molt».