El trinquet de Pedreguer va ser l’escenari al qual es va abaixar el teló de la tercera edició del Trofeu Mixt Masymas. La jornada d’ahir aglutinà les modalitats de raspall i escala i corda, repartint les victòries entre els equips de Moltó i Brisca, i Pere Roc II i Javi, respectivament.

El raspall va inaugurar la sessió amb dues parelles que podrien ser el més alt exponent del moment. A una banda, Ian i Canari, guanyadors de la Lliga Bankia, sense Ricardet en esta ocasió. A l’altra, els seus antecessors, Moltó i Brisca. Les dues duples hagueren de canviar el seu estil de joc en un trinquet que obliga a raspar de forma diferent. I això els va impedir desenvolupar el seu joc des del principi.

Els quinzes anaven caient d’un costat i d’un altre. A poc a poc, els dos equips anaven accelerant la marxa i igualaren la partida a 15. Amb Moltó al traure, Brisca li demanava «per favor, una treta», i així va ser. Treta, quinze i joc. En passar al rest, la feina va ser més ràpida. I una pilota parada va ser enviada pel mitger a la galeria, atorgant-los la victòria pel tanteig de 25-15.

En escala i corda es va viure una final amb diferents intensitats, amb uns i altres intentant aconseguir quinzes en una partida que també es preveia dura. Parella contra trio a un trinquet al qual Tomàs II, que jugava a la punta sabia que poder fer molt de mal trobant la llotgeta.

Però davant tenien a Pere Roc II, que ho guanya tot, i a Javi, un altre imparable. L’esquerrà de Benidorm començà llegint a la perfecció la partida, manant la feina al seu company, que treballava els quinzes soltant míssils des d’una banda i altra del trinquet. Aplegaren a escapar-se en el marcador fins a posar-lo 40-25.

El trio no aconseguia jugar amb el seu estil, podent tapar tots els espais. Però no es van rendir en cap moment, tot el contrari. Tornaren a entrar en partida, Francés tirant de tècnica, Jesús jugant fins i tot des del 9, i Tomàs buscant el punt d’inflexió, la llotgeta. Però eixa capacitat de reacció no va ser suficient per a fer font a la parella roja, que amb potència i perseverança es va apropiar dels trofeus en tancar la fina pel resultat de 60-45.

El factor canxa va condicionar les partides

Els restos de Benidorm i Barxeta van guanyar les finals del Masymas i ambdós van coincidir en la importància de les característiques del trinquet per a dur a terme el seu joc.

Pere Roc II comentà que al recinte de Pedreguer «pot eixir molt bona partida o passar el que ha passat, amb quinzes bons, quinzes gelats, jocs ràpids... L’enfrontament ha anat segons estava cada jugador». El moment en què el trio torna a entrar en partida va fer perillar la seua victòria. «Contra tres es fa el forat xicotet i no trobàvem el punt, cosa que ells sí. I ahi s’ha girat la partida. Açò passa al jugar en parella contra un trio; si la tens bona i no la fas quinze, pots provocar que et remunten».

Per la seua part, Moltó va coincidir en les peculiaritats de com va la pilota a Pedreguer. «És un trinquet especial. No és mentider, però el pis és prou més lent dels trinquets als quals estem acostumats a tocar. La pilota moltes vegades es queda plantada i és el que ens enganya». Este fet va fer que els restos hagueren de lluitar de valent en una partida dura. «En estos trinquets el rest ha d’entrar a fer els quinzes, ja no només a treballar-li el quinze al mitger, que ací davant també pateix molt. És un joc totalment diferent».