La jornada de semifinals del III Trofeu Villarreal CF va concloure amb una partida no apta per a cardíacs. Després dels dos enfrontaments a la localitat de la Plana Baixa, va quedar definida la final, que es jugarà el pròxim divendres 18 al mateix recinte. Els protagonistes seran Puchol II i Santi, que guanyaren a Pere Roc II, Jesús i Carlos (60-50), i per l’altra banda, jugaran Marc, Nacho i Tomàs II, que es desferen de Soro III i Javi (60.30).

La vesprada es va iniciar amb la partida disputada entre Soro III i Javi, i el trio de Marc, Nacho i Tomàs II. La sort va enviar a la parella al dau per donar començament a la primera semifinal del divendres. Però de la pilota va començar manant el trio, anotant dos jocs seguits, i donant l’avís als contraris del fet que anava a ser difícil trobar el lloc per a fer-los un quinze. Nacho, va oferir una classe magistral a tots aquells que canviaren la telenovel·la per les lloses del trinquet. El mitger, va fer un recital, comandant el seu equip cap a la victòria. En el seu vaixell navegava també Marc, que es va recuperar a temps de la bursitis. L’escaleter restava amb ganes les pilotes que una parella tan potent com la que tenien davant els enviaven. I no es pot passar per alt l’ajuda del tercer a bord, Tomàs II. El de Xaló anà de menys a més, a moltíssim més. Durant el segon tram de la partida va ser fonamental la seua ajuda mesurant forces per a ajustar la velocitat d’una pilota que feia molt de mal als contrincants. Javi no va poder desplegar tot el seu potencial perquè el trio ho impedia. L’esquivaven una i altra vegada, deixant moltes pilotes a rebot per al campió Individual. En posar-se la partida 30-45 es va viure, probablement, el joc més disputat. En dues ocasions va caure el val dels rojos, les mateixes que caigué el val blau. Però de nou va aparèixer Nacho, tirant de casta, i Tomàs fent parades increïbles. La formació blava no va deixar anotar cap altre joc a la dupla, i aconseguiren la victòria.

Poc després es va posar el lluminós a zero per donar pas a la segona semifinal. De nou, parella contra trio, a una partida que va acabar amb un ritme prou diferent de com va començar. Inicialment, anaven caient tots els jocs des del dau, però amb una pilota parada a l’escala, el mitger de Finestrat li va demanar al company que arriscara, “tenim val, juga-te-la”. Quinze i joc, i molts més que en caigueren a partir d’eixe moment. Santi va començar a agafar confiança i la pilota li anava a una velocitat que hauria sigut multada per excés de velocitat.

S’escaparen fins a posar-se 55-35. En eixe moment, Jesús començà a ratllar al seu nivell, amb la confiança i la motivació que Pere Roc II li aportava a ell i a Carlos. L’últim joc va encollir el cor dels presents per l’emoció de cada colpeig. Però el color roig va predominar i Puchol II i Santi guanyaren 60-50.