Un parell de lesions, molèsties que no desapareixien i que no permetien rendir com es voldria, alguna malaltia sense gravetat, però que ha requerit guardar repòs... La falta de continuïtat ha fet que Pere haja perdut protagonisme quan es trobava en un moment de forma sensacional. La situació, però, ha canviat amb l´arribada del Trofeu Diputació d´Alacant. El de Pedreguer està sent un dels participants més destacats i ara es troba davant l´oportunitat de revalidar el títol en la final que es jugarà hui a Benissa, on viu des de fa anys.

La confiança per la possibilitat de guanyar és total, però l´empresa és més que complicada. Enfront estaran Puchol II, Héctor i Bueno, que ja van guanyar a Pere Roc II,«La final està totalment oberta. El 60-45 d´aquella partida és un resultat ajustat i a més cal tindre en compte que en molts jocs tinguérem val que no aprofitarem. Els dos equips vam fer una gran actuació i podria haver guanyat qualsevol», explica.

D´un escenari gran i pesat com el de Dénia es passa a un de dimensions més contingudes i sobretot jugador. Pere considera que el trinquet de Benissa pot ser bo per als sis contendents. «És molt noble i això significa que a Puchol II serà més difícil fer-li un quinze al rebot. A més, Héctor ratlla molt alt allí. Però nosaltres també».

Mesurar-se a un equip que sobretot destaca per la qualitat en una plaça que premia als bons jugadors solament té una tàctica possible, segons l'opinió del mitger: «Els hem de jugar de tu a tu i ser cabuts. Enfront no hi ha fallo i el que hem d'intentar és anar per ells, no donar la pilota bona i aprofitar el potencial que tenim els tres, físicament i tècnicament», assenyala Pere. A més està el factor pista, no tant en el terreny de joc, però si a l´escala. «En la pilota tots som locals, però sí que és cert que al trinquet estaran els meus xiquets de l'escola, els meus companys i molts amics. En eixe sentit sí que es pot dir que som els locals», apunta.

Per a Pere, jugar la final a Benissa és una motivació i alhora una responsabilitat. Ell defineix la partida com «una cita especial perquè la jugue a casa, davant la meua gent i en el meu trinquet. A més es tracta del trofeu més important dels que es juguen exclusivament en els trinquets d'Alacant i personalment era una oportunitat de tornar a fer-ho bé en un esdeveniment de renom».

La consecució del títol seria, clar, la culminació perfecta. I si no pot ser perquè els rivals tornen a estar millor, encara que solament un poc, com a Dénia, almenys quedarà la satisfacció d´haver fet bé les coses. «He passat un moment esportiu complicat, però amb sacrifici i constància ja estic jugant prou millor. I en estes dues últimes partides m'he retrobat amb mi mateixa. He disfrutat molt jugant-les i m'he trobat al meu nivell», explica.

Això sí, el mitger té clar que si ha gaudit jugant, en bona part ha sigut gràcies als companys. «Amb Carlos he coincidit en moltes partides i ens compenetrem a la perfecció i amb Pere Roc II tinc una gran amistat. M´han fet sentir molt còmode».