AArran de donar a conéixer el programa de la II Jornada de Llengua i Cultura Popular Valencianes, que organitzada per l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, en col·laboració amb la Delegació de Cultura Festiva de l´Ajuntament de València, que se celebrarà divendres, 19 de febrer, i que tracta sobre els jocs i esports tradicionals, molta gent del món esportiu, del sector de l´animació cultural i de l´ensenyament ha mostrat el seu interés pel tema, ja que és una qüestió sobre la que se n´ha parlat poc i no sempre s´ha fet amb el rigor que és mereix.
Es pretén, amb el desplegament de les diferents intervencions, establir un mecanisme per a la reflexió al voltant de la importància dels jocs i els esports com a elements bàsics de la cultura popular. D´esta manera es debatrà sobre la presència dels jocs i els esports tradicionals en diferents àmbits i territoris, si bé no es bandeja un tractament de la importància que tenen en el desenvolupament i el manteniment de la llengua i és, per això, el motiu pel qual es donaran a conéixer alguns elements lèxics relacionats amb els jocs i els esports populars i tradicionals. Des d´un vessant psicolingüístic i sociolingüístic la consideració dels jocs i dels esports com a observatori de la llengua és també fonamental.
Les diferents etapes de l´evolució del joc en l´ésser humà és també motiu de reflexió, reflexió que cal fer des de diferents angles, ja siga per part d´educadors, pares, mares o, fins i tot, per part de qualsevol persona, ja que el món del joc i de l´esport ha de ser sempre una qüestió bàsica i essencial en qualsevol grup social i a qualsevol edat. Des dels primers moments de l´aparició del joc en l´individu (període sensoriomotriu) fins a l´arribada del seguiment d´unes normes comunes i universals, qüestió inherent a qualsevol joc o esport reglat, cal considerar que es convertix no sols com a un observatori de la llengua, sinó, i el que és més important, un dels primers elements de socialització de la persona. Una persona que no sap jugar, contemplant en tot moment la cooperació amb el seu grup de referència, és molt difícil que sàpiga comportar-se com a part implicada amb la consecució de diversos objectius de qualsevol classe en l´esfera social, això és, en la família, en l´escola, en el treball, etc. Qui no sap comportar-se com a membre d´un equip difícilment es pot dir que té una bona adaptabilitat a les normes comunes. La persona que en el moment de jugar, d´ocupar el seu temps lliure amb la pràctica del seguiment d´unes normes comunament acceptades, té moltes possibilitats de tindre un comportament positiu a l´hora de desenvolupar-se en unes altres esferes de la vida, ja siguen de tipus laboral ja siguen de tipus personal.
No tots els jocs i els esports poden ser considerats com a populars. Ho són aquells que naixen al si del poble i són practicats per la gent, tot i que presenten algunes variacions en funció de les característiques d´un determinat territori. I el que és més, si mostren una determinada tradició, se´ls considera com a tradicionals. De jocs i esports populars i tradicionals s´entén el tractament de les diferents intervencions en la jornada, si bé cal advertir que, junt a alguns jocs i esports practicats des de fa segles, molt arrelats en el nostre territori, com ara el joc de la pilota o la colombicultura, ens trobarem al davant uns altres de recent aparició, però que s´estan estenen popularment, sobretot entre la població d´un determinat tram d´edat, com pot ser l´anomenat Colpbol, nascut en les terres valencianes fa una vintena d´anys. Bé mereixen un cert tractament.
El plantejament de les diferents intervencions ens fa pensar que el món dels jocs i dels esports és una qüestió molt seriosa i que es mereix una major atenció de la que sols fer-se, i això no sols des del punt de mira esportiu, sinó pedagògic, econòmic, educatiu, psicològic, sociològic, etc. També ha de fer que ens fixem en el perill que es té d´oblidar-se d´un tipus de manifestacions lúdiques i esportives que generen un important ventall de valors per a la persona com a membre d´una determinada comunitat, lluny de l´aïllament i manca de comunicació que, en moltes ocasions, detectem en el món actual, massa farcit d´aparells electrònics que de cap manera afavorixen el diàleg i la interrelació directa entre les persones.
El món del joc
D´altra banda convé pensar en el món del joc i de l´esport, que s´obri camí en una societat excessivament preocupada per la passivitat que suposa la mera contemplació de l´esport com a espectacle, cosa que probablement haurà d´existir, però sense excloure unes altres manifestacions lúdiques. No tot pot ser ni deu ser futbol, ni molt menys amb l´únic propòsit de substituir en l´època contemporània a allò que en temps de l´imperi romà se sintetitzava amb la màxima de «pa i circ».
