Mare meua, quin desastre! Crèiem que davant el Gant el València CF havia tocat fons quant a joc i actitud, però una vegada més l´equip ha demostrat que encara es poden fer les coses pitjor. Començarem pel partit del dissabte passat davant Las Palmas; jo acudia per primera vegada en el que portem de temporada a Mestalla per a vore en directe el València CF, i ho feia amb l´expectativa d´assistir a un bon partit de futbol perquè l´1-5 de Vigo generava cert optimisme que hi havia que rubricar a casa davant la teua gent. Ja sabeu com va acabar la cosa. Si vore al València CF per la televisió és desesperant, ni vull contar-vos quan ho veus en directe, va ser senzillament humiliant. Pitjor no es poden fer les coses, amb una actitud d indolència per part dels jugadors i una resposta estèril d´un entrenador incompetent que no va saber reaccionar en cap moment per tal de capgirar la situació. Eixe encontre passarà a ser un dels pitjors partits que li he vist al València CF en Mestalla, que ja és dir. Senyor Lim, si vosté arriba a estar en Mestalla el dissabte passat i veu l´espectacle que va oferir el seu equip, li haguera caigut la cara de vergonya, la mateixa vergonya que vam patir els milers de valencianistes que ahí estiguérem pelant-nos de fred. Si haguera estat Lim, segurament hauria escapat a córrer i hauria ficat el cartell de ´es traspassa´.
Pense que la situació esportiva del club és semblant a quan Mauricio Pellegrino o Miroslav Djukic entrenaven al València CF, és a dir, insostenible e insuportable; la solució no va ser altra que canviar d´entrenador. Per cert, la megafonia de Mestalla és tan roïna com el joc de l´equip.
Recorde la primera vegada que vaig tindre l´ocasió de muntar en un haca (cavall o egua, per ser més fi). Estava prou acollonat perquè això d´estar damunt d´un animal d´aproximadament 500 Kg i dirigir-lo, em causava molt de respecte. La cosa va anar prou bé, sobretot arropadet en el ´picadero´ i pegant voltes al rogle, però, quan vaig eixir pel camp, la meua inexperiència feia donar ordres contradictòries a l´haca, que finalment no sabia si arrancar al trot, parar, fer marxa enrere, girar a l´esquerra o a la dreta, o si quedar-se queta. Diuen que l´animal capta si qui munta està nerviós o acollonat, a mi em va calar de seguida i pensà «Ara vorem que fa el tronxo que tinc dalt» o «serà inútil, el ninot que s´ha muntat?». La qüestió és que l´haca féu allò que li donà la gana; quan volia girar a l´esquerra, l´haca anava a la dreta, quan jo li deia arre, se parava a menjar herba. Finalment no sé ni com vaig arribar a la quadra, segurament va ser l´haca que va dir «ala, ves a fer punyetes que jo ja en tinc prou». És inevitable fer un paral·lelisme amb la situació que està vivint Nuno en el València CF. Quan ha arribat l´hora d´eixir al camp obert, l´equip rep ordres contradictòries d´un entrenador inexpert que no sap què fer amb ell. Com a mostra, l´encontre de Champions davant el Zenit, o el de Las Palmas de la setmana passada, on l´haca arrancà a córrer i de seguida va parar en sec i anà tot per l´aire (Nuno no va caure però es quedà penjat del monyo del cavall). Ara ens ve un camp ple d´obstacles, començant pel Sevilla i vist el que hem vist en els últims partits, tot fa pensar que la cosa continuarà igual de trista per al València CF ´arre matxo que plou´. Sempre amunt!
Més opinions de Paco Lluís, açi.
