Després de vore el partit que féu el València CF el dilluns passat davant el Getafe i el de dijous davant el Còrdova, em va vindre al cap una reflexió, una cosa transcendental, que necessitava una revisió; Què és l´art? Buscant alguna definició que fóra convincent, vaig trobar les següents respostes: L´art és la visió sensible de l´èsser humà davant el món real o imaginari. Els artistes expressen les seues percepcions, emocions i sensacions mitjançant diversos recursos lingüístics, plàstics, sonors i... futbolístics. Una obra d´art, per tant, és un producte que transmet una idea o una expressió sensible. Es tracta de la creació que plasma la intenció d´un artista.

El ´futbol-art´

A partir d´ací caldrà sintetitzar el concepte de ´futbol-art´ com : El segon gol que va marcar el València CF en Getafe, on tres artistes pegaren les pinzellades més brillants de tota la temporada, o els tres gols del dijous passat en Mestalla on s´incorporaren nous artistes a la causa. Emoció i expressió en estat pur. També cal fer menció de tot l´equip perquè està fent uns partits per a emmarcar. Feia molts anys que no vèiem un València CF tan brillant i efectiu. Eixes obres d´art ja no ens les lleva ningú. També podríem evolucionar el terme ´futbol-art´ cap al ´futpop-art´ -futbol popular que connecta amb les masses per ser estètic, preciosista i efectiu. Fàcil d´entendre pels seus aficionats i espectacularment vistós-.

És inevitable la comparació que molts aficionats comencen a fer amb el València de ´Nostre Senyor´ Rafa Benítez. Personalment, crec que l´equip actual té més qualitat, però falta vore si té el mateix ofici i determinació. Estar dalt a la classificació requereix no tindre por a assumir eixa responsabilitat i sobretot creure en allò que estàs fent. L´enemic del València CF és el propi València CF. M´agrada pensar que guanyar la lliga és possible, perquè no? És cert que encara no ens hem enfrontat amb equips potents com el Barça i els dos Madrid però jo em puge al carro de «enguany anem a guanyar la lliga» i no és il·lusió, és convicció. Em negue a competir simplement per classificar-nos per a la Champions League. Si anem, anem, però ´ir pa nà´ tampoc. Els meus amics em diuen «Paco, és que a la mínima te´n véns amunt, aguanta el matxo perquè després el bac serà més gran». Què he de fer, si sóc un apassionat de l´art?

Estic tranquil

La veritat és que el partit que tenim davant la Real Sociedad em té mosquejat. Últimament s´ha donat l´estranya coincidència que en les dues últimes visites de l´equip basc, el seu entrenador ha estat qüestionat i necessitava urgentment una victòria per tal de no ser destituït. Resultat: palmatòria contundent del València CF i ressorgiment de la Real. Casualment, torna a donar-se la mateixa circumstància. Arrasate torna a estar qüestionat i el seu equip necessita urgentment els tres punts, i què voleu que vos diga? No hauríem de refiar-nos dels d´Anoeta, però estic tranquil perquè «anem a guanyar la lliga» Amunt el futbol-art!