Quan en Mestalla sona la cançoneta «Vete ya» la cosa és que pinta prou malament per a l´entrenador o president de torn. El «Nuno vete ya» ja no té marxa enrere, i no la té perquè l´actual entrenador del València CF ha comés errades ´de bulto´. La principal errada és haver desafiat l´afició del València, presentant en Cornellà una alineació totalment esperpèntica i deixant caure allò de «Si em xiuleu, per a xulo ací estic jo, que sé més que ningú de futbol». Després venen les declaracions en roda de premsa que, contestant sempre el mateix, resulten estèrils per la manca d´autocrítica. No hi ha cosa pitjor que un entrenador que es creu que ha inventat el futbol. Un altra errada és que té desconcertats els jugadors amb unes rotacions que no tenen trellat, símptoma que l´assumpte se li escapa de les mans. El dimarts passat en acabar el partit davant l´Espanyol, els meus col·legues futboleros, Pepín Tortajada i Jose María, ens quedàrem mirant-nos desconsoladament i pronunciàrem allò de «açò no és normal, en eixe vestuari està passant alguna cosa rara». Sembla que Nuno està desbordat i la inseguretat que desprén està afectant el rendiment d´uns jugadors que, a hores d´ara, encara no tenen clar a què juguen ni com han de fer-ho.
En quatre partits de lliga has fet dos gols i has encaixat altres dos i el que és pitjor, la imatge que ha donat l´equip és massa pobra, d´un equip tendre i vulnerable que està molt lluny de les prestacions que va donar en l´inici de lliga del curs passat. La situació no és fàcil de gestionar, perquè l´afició exigirà algo més que els tres punts en cada partit.
És molt trist escriure açò mentre l´any passat, en el primer més de competició, ens apuntàvem al carro d´intentar guanyar la lliga -és que anàvem líders- i ens il·lusionàvem amb un joc vistós i efectiu. Però cal estar a les bones i a les dures, i en això, l´afició valencianista té molta experiència perquè sempre ha estat ací, i si xiula a l´entrenador és perquè ha detectat que la cosa no funciona i no li agrada que li prenguen el pèl. És de veres que som molt exigents i tenim poca paciència -com tots els equips grans- però no sóm ignorants i sabem quan «la gosseta no caça bé».
Als jugadors, també hem d´exigir-los, només faltaria! Perquè és desesperant vore com professionals de primera divisió -que han costat un ou i en cobren un altre-, són incapaços de controlar un baló i baixar-lo en condicions, fer una bona passada a l´espai o fer un centre que tinga un poc de perill. Eixes coses es donen per interioritzades i si no ixen, s´entrenen. Si de 15 centres a l´àrea -com fèrem el dia del Bètis- no trobem cap rematador, significa que; o centrem malament o no estem sincronitzats, o les dues coses.
Hui tenim més que un partit de futbol. Hui en Mestalla jutjarem un entrenador, una planificació esportiva i un projecte que ha decidit prescindir de Salvo, Rufete i Ayala. Hui necessitarem alguna cosa més que els tres punts. Així és que «Nuno, trata de arrancarlo, por Dios, trata de arrancarlo». Sempre amunt!
