Per fi, ja era hora. Nuno ja és historia. Estàvem en una situació irreversible que no tenia solució. Ja ho deia el gran Miguel Àngel Buonaroti, l’artista renaixentista autor de la ‘Capella Sixtina’ o el ‘David’ entre altres grans obres: «Si algo no funciona, borra i torna a començar». Pareix que s’ha imposat la llei del futbol, eixa que no està escrita, però que dicta sentència als entrenadors que no s’ho treuen de les mans. Així que Nuno, bon vent i barca nova. És cert que Peter Lim és el propietari del València CF i és el que fa i desfà en totes les decisions importants del club de Mestalla, però el futbol també contempla una llei no escrita que diu que l’afició sempre té raó i que quan mostra el seu descontent, cal escoltar-la. El propietari del València CF tindrà l’última paraula, però és gratificant comprovar que l’afició és la que dicta sentència i mana de veritat. Ja ho dèiem en altra ocasió; als entrenadors els tiren al carrer els futbolistes i als presidents, l’afició: altra llei no escrita del futbol. Reconec que jo he cridat en Mestalla «Nuno, vete ya» igual que la majoria d’aficionats, i he contribuït a pegar-li un espentonet a Nuno per tal que deixara d’entrenar un equip que no transmetia absolutament res. Què li anem a fer! Som exigents, inconformistes i sobretot no ens agrada que ens prenguen el pèl. Així que pren nota Peter Lim, volem un equip competitiu, sòlid, que sàpiga a què juga i que es deixe la pell en cada partit, crec que és el mínim que s’ha d’exigir.
Un coet ‘borratxo’
Nuno era com un coet que ací anomenem ‘borratxo’, que la temporada passada tenia a Amadeo Salvo i a Rufete aguantant-lo amb unes bones pinces per a què no es ‘desmadrara’, però enguany Peter Lim va decidir soltar-lo a terra i alliberar-lo de la pinça, i el coet va començar a canviar de direcció capritxosament -tal i com fan normalment eixos coets-, marejant així a tot el personal. No sabíem si seguir-lo, fugir d’ell o quedar-nos quetets. Tots sabíem que eixos coets porten una bola que acaba explotant on menys t’ho esperes, com així ha sigut.
Però ja tenim nou entrenador, Gary Neville, i com tots els nous entrenadors -el ‘gatxó’ és nou de veritat, perquè encara no ha entrenat cap equip- són com un meló que has d’encetar i no saps si eixirà bo o roín. El temps i els resultats diran si és un gran meló o un ‘codombro’ incomestible. Allò que és cert és que tornem a tindre com a màxim responsable del primer equip un altre amigatxo i soci del gran ‘jefe’. Mal assumpte, però de moment li desitjarem bona sort i molts èxits, perquè també seran els èxits del València CF.
A guanyar
Per cert, un autèntic plaer vore a un veí de l’Alcúdia dirigint al València CF. Gran victòria de Voro, que va llegir perfectament què calia fer en la segona part d’un encontre tan perillós com va ser l’eliminatòria de Copa del Rei davant el Barakaldo. Una vegada més, gràcies Voro per ficar una miqueta de trellat a un València CF tant desorientat. Ah! Que hui ens visita el totpoderós Barça. Què voleu que vos diga, que amb Voro a la banqueta segur que li plantem cara als Neymar, Messi, Suárez i companyia. Ell sap quina tecla s’ha de tocar. Amunt i a guanyar-li al Barça.
Més opinions de Paco Lluís, açi.
