Haveu vist què fàcil era ficar solució als problemes de joc del València CF? Res tan senzill com canviar d’entrenador i ficar una miqueta de trellat. L’empat del dissabte passat davant el Barça ha sigut balsàmic per a l’equip i, si li sumem el bon resultat aconseguit en l’anada de copa en Barakaldo, és com un pare a respirar, que m’estava ofegant. Novament, ha eixit Voro al rescat de l’equip amb una bombona d’oxigen i una bona dosi d’orgull.

Feia molt de temps que no cantava un gol del València CF tan eufòric i agust. Vaig fer un bramit tan gran en el gol de Santi Mina que l’endemà, plegant les olives, no podia ni parlar. Quin partit més seriós féu el València CF davant un Barça que espantava només d’anomenar els jugadors que presentava. Per fi vàrem vore un equip solidari i competitiu. Encara que cal reconèixer que en la primera part no ens fiquen un sac de gols de miracle, perquè la banda dreta era un autèntic colador. Però sabérem sofrir i aguantàrem el tiró, que ja és.

Ara comença l’era Gary Neville. No creieu que té una retiradeta a l’actual James Bond? L’agent 007 amb llicència per a entrenar. També és anglés, està al servei de la seua majestat, Peter Lim, i ve a solucionar problemes. De moment, el primer encontre que ha estat a la banqueta ha eixit fallit. El passat dimecres es va confirmar el primer fracàs de la temporada, que finalment va resultar ser la ‘Crónica de una muerte anunciada’. Sincerament, pensava que encara que no passàrem a la següent fase de la Champions, al menys, guanyaríem a l’Olimpique de Lyon en Mestalla i més, després del bon partit que férem davant el FC Barcelona. Però no, no pot ser, no hi ha manera d’espolsar-se de damunt les males sensacions; encara no alcem la veu una miqueta, ens la tapen de seguida. Tornem a caure estrepitosament davant un rival, aparentment, més dèbil que tu, exhibint un joc mediocre, innocent i poc efectiu. Molta feina tens Gary Neville, per tal d’alçar l’equip i fer-lo competitiu. La veritat és que físicament i mental, el València CF està ‘tieso’, i no és capaç de mantenir el nivell de concentració durant tot el partit.

Personalment, no anem a ‘matar’ l’entrenador en el primer partit que dirigeix, per tant, li donarem un marge prudencial per a què l’home puga transmetre als jugadors totes les idees que du al cap, però com diuen en el truc, la primera val per dos. Ara se’ns presenta en Ipurua una bona ocasió per minvar la frustració d’haver caigut en Champions i aconseguir tres punts vitals per tal de no perdre de vista el Celta, que és qui marca l’objectiu del quart lloc (enguany, probablement, serà el màxim que podrem aspirar en lliga, per desgràcia). Així que a posar-se les piles perquè una altra derrota serà difícil de digerir en una afició que ja ha tragat massa. Ale! Amunt i a per l’Eibar.