No li pegueu més voltes, el futbol és un joc increïble. Quan més difícil ho tenia el València CF, amb el fantasma de la segona divisió tocant-te l´esquena , amb un calendari lliguer complicat i quan més necessitat tenia el club, arriben tres victòries enormes davant dos rivals fortíssims com són el Sevilla i el Barça. A més a més, del contundent 4-0 del passat dimecres davant l´ Eibar. En tres partits ens hem espolsat el mal rotllo del descens i l´equip recupera part de l´autoestima perduda. La pregunta és evident: per què no hem jugat amb eixe esperit competitiu durant tota la temporada? Precisament això és el que ha indignat a una afició que, finalment, respira tranquil·la. El dia del Sevilla haguérem pogut empatar, o perdre la setmana passada davant el Barça -perquè també va tindre moltes ocasions- però l´afició mai haguera recriminat l´actitud dels jugadors perquè varen competir al màxim. La conclusió dels 9 punts seguits que ha aconseguit l´equip és que amb actitud i determinació és més fàcil guanyar els partits que perdre´ls. La diferencia del nou València CF respecte al València CF anterior està en que l´equip juga més ordenat i pressiona amb més trellat, té una idea de joc que Pako Ayestaran ha sabut transmetre als seus jugadors i sí, hem de reconèixer que Pako ha trobat la tecla. Els 43 punts ens fan mirar cap avant en la classificació, i no cap enrere com fa dos setmanes, i això te molt de mèrit.

A partir d´ara, és inevitable pensar en la propera temporada, en com confeccionarem el planter, quins jugadors eixiran de l´equip i quins vindran. Serà Pako Ayestarán l´entrenador? O vindrà un altre més contrastat i de major ´catxé´? El que està clar és que si els que han de vindre són amics de Peter Lim o Mendes i no es te en compte la direcció esportiva, tornarem a caure en el mateix error que enguany. És l´hora de planificar seriosament la temporada que ve, tindre clar el model de joc que es vol i buscar entrenadors i jugadors en conseqüència, ahí és fonamental la figura de García Pitarch, sempre i quan el deixen treballar.

Per cert, el dimecres passat jo també vaig fer la ´la´ amb el 4-0 aconseguit pel València CF i també vaig brindar amb el meu amigatxo Pepin per els 9 punts aconseguits consecutivament, però sobretot, perquè el València CF ha reviscolat, estava mort i ha ressuscitat, i, això és una bona noticia després de la ´caguerà´ de temporada que ens han fet tragar. FInalment, se´n anàrem cap a casa més amples que llargs i amb un somriure d´orella a orella.

La propera cita, demà diumenge a les 18´15, València CF-Getafe. Acudirem amb expectació al ´Sintesis café´, el nostre cau, i farem tota la força del món per a que el València CF sume tres punts més i tornar a celebrar una nova victòria. Hem tornat! Amunt!

Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.