No em lleve de damunt eixe maleït empat del dilluns passat en el Sadar davant l´Osasuna. La victòria, que la teníem en la mà, ens haguera donat una miqueta d´oxigen i la tranquil·litat necessària per fer front a una altra setmana esperpèntica i convulsa per a tot el valencianisme. Però no, no va ser així. A un equip que li costa la vida guanyar un encontre i té l´oportunitat de ficar-se 2-4 en el minut 85, mitjançant una immillorable ocasió, com és un penal, i no aconsegueix la victòria, és que té un problema molt seriós. Sabem des de fa molt de temps que el València CF està malalt, té un tumor maligne, que és necessari extirpar, però la cosa va complicant-se cada vegada més perquè ara li han diagnosticat metàstasi, és a dir s´ha estés a altres òrgans vitals. La solució immediata és actuar ràpidament realitzant una intervenció quirúrgica, fer fora tot el que està podrit i estabilitzar al pacient. Creuarem els dits i que tot vaja bé, perquè el final pot ser molt dramàtic.
En el caos on està sumida l´entitat, s´agraeix la injecció de sang nova i jove, com és l´aportació dels del planter, Carlos Soler i Lato, que en dos partits han demostrat més caràcter i implicació que els titularíssims «veterans». Què voleu que vos diga? Ja no confie en els Enzo Pérez, Mario Suárez, Nani, Parejo, Garay, Siqueira ni tan sols en Diego Alves. No crec que amb eixos jugadors isquem del pou. Espere que Voro, que finalment ha decidit clavar-se en aquest embolic, no li tremole el pols i talle l´abadejo per on toca.
La setmana passada vaig tindre una conversa amb Ivan, el meu col·lega, profe de matemàtiques que és soci de l´Atlétic de Bilbao. Em va escriure un ´catxap´ a l´endemà de l´encontre Osasuna - València CF, que volguera mostrar textualment. Així és com ens veuen des de fora:
«Ieeee... Ahir vaig vore un poc el partit... Teniu un problema gros, una bomba de profunditat. Cap dels jugadors representa el València CF. Si mires la resta d´equips, tenen algun o alguns jugadors que són «marca de la casa» i més els clubs grans o històrics, però no vaig vore cap al València que semblara ser això. I ja no és un problema de joc o de qualitat, perquè són bons jugadors... és una qüestió d´identitat i d´identificació amb una ciutat, una història i una afició. I això no es cura amb ´tirites´ d´entrenador nou». No podia retrucar molt més: «Tens més raó que un Sant» I em diu: «És que sóc de Sant Mamés». Poquet més que afegir.
Proper calvari, demà diumenge a les 12:00 hores, a l´estadi de Mestalla. Rival, l´Espanyol del vell conegut, Quique Sánchez Flores, que vindrà amb ganes de reivindicar-se davant de la seua exafició. Resultat... ja no m´atrevisc a nomenar les paraules «porteria a zero» i «guanyar», tan sols em conforme de no regalar els gols a l´Espanyol i no encaixar en el temps de descompte. Sempre amunt!
Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.
