Extasi, satisfacció, orgull... mesclat amb desesperació, intranquil·litat i agonia. Així és com molts valencianistes ens sentírem diumenge passat al llarg de l’encontre Betis-València CF. És possible sentir eixes emocions al mateix temps? Pareix que sí, i segurament hi haurà altres que m’he deixat pel camí. El 3-6 sembla un resultat contundent, però haguera preferit el 0 - 4 que ja tenia el València CF en el minut 70 de ‘partit’. Quina bogeria! La principal conclusió que podem extraure de l’encontre és que l’equip de Marcelino ha d’aprendre a tancar un resultat tan favorable. Ha de saber matar el partit i no deixar que s’hi jugue més a futbol. Això requereix ofici i s’aprén amb l’experiència. El València CF va demostrar que és un rival difícil de batre, que és capaç de jugar molt bé al futbol i, liar-la a qualsevol equip que li jugue de tu a tu, però, com bé deia Rodrigo, quan perd la concentració esdevé en un equip vulnerable. Açò deixa de ser un somni i s’està convertint en una realitat. Els 18 punts aconseguits i el segon lloc en la classificació lliguera mostren que no és fruit de la casualitat, sinó més bé, de la causalitat, de fer un treball coherent i ben fet. Per tant cantem, ballem i celebrem la bona situació del València CF perquè això ja no ens ho lleva ningú. Ja estem ací i hem vingut per a quedar-nos, com deia aquell.
Ara el que és menester seria nugar a un mig centre defensiu que poguera donar un recanvi de garanties a Kondogbia, perquè està clar que sense el francés l’equip perd molt de potencial, i en l’actual planter, no existeix eixe jugador. Altra menció especial per a Guedes, quin jugador! Quina qualitat! Què vertical i desequilibrant! Senyor Lim, el millor negoci que pot fer és confeccionar un bon equip de futbol, així que, gaste la ‘pasta’ en bons jugadors com Kondogbia i, si pot ser, lluite per fitxar a Guedes. Els aficionats ho tenim clar, amb eixos jugadors s’hi pot fer un equip de Champions League
Hui ens visita el Sevilla, un equip que la majoria de valencianistes li tenim molta tírria. No podem deixar escapar l’ocasió de guanyar-li ací en Mestalla. Estaran tocats pel 5 a 1 de Moscú, però no deixa de ser un rival perillós que vindrà amb ganes de demostrar que allò de dimecres passat va ser un accident. Ull perquè te un bon equip amb molt d’ofici, però el València CF ha d’aprofitar la inèrcia positiva dels últims encontres i aprendre dels errors comesos. Un altre partidàs que, en cas de guanyar, ens mantindrà en el segon lloc.
Per cert, li envie un ‘recaet’ a Andreas Pereira; si vols córrer, fes-ho al camp de futbol, vestit de futbolista i amb un baló als peus, i no amb el cotxe, a 150 km per hora pel casc urbà. Però quines ganes de fer el ‘moniato’. Ale, a pel Sevilla i amunt!
