Finalment recuperem el pols lliguer amb una nova jornada on el València CF té la possibilitat, no sols de somiar, sinó de volar per damunt dels seus rivals. Demà diumenge, sabrem els resultats dels enfrontaments; Athlético de Madrid - Real Madrid i Leganés - Barça. Anem a fer força per a què eixos encontres acaben en empat, que seria el resultat que més ens convé, ara bé, tampoc estaria malament que el Leganés pegara la campanada i li guanyara al Barça. Això seria ficar-nos un pont de plata per a atacar el lideratge. Però, independentment dels resultats d´eixos ´partits´, el València CF ha d´eixir a mossegar davant l´Espanyol de Barcelona. El parèntesi lliguer i el desafortunat editorial d´Anil Murthy, no hauria de despistar ni desconcentrar l´equip de Marcelino del seu objectiu, que no és altre que guanyar a l´Espanyol.
Demà es presenta un encontre molt difícil de jugar, perquè el València CF tindrà la pressió de conèixer el resultats del seus rivals més immediats i l´ànsia per guanyar tampoc no serà fàcil de gestionar en un equip que ha d´assumir la candidatura al títol de lliga. Perdoneu, però no es tracta de vendre fum, es tracta de saber on estàs i començar a creure en les teues possibilitats. Si jo fóra l´entrenador del València CF tractaria de convéncer els meus jugadors que el lideratge de la lliga el tenim al nostre abast i eixa oportunitat no la tens tots els dies.
No sé quin equip presentarà Marcelino en Cornella- el Prat, però el que si tinc clar és que els jugadors escollits, segur que es parteixen la cara per guanyar. Eixa és l´autèntica revolució del actual entrenador del València CF: aconseguir la implicació dels seus jugadors. Si som capaços de mostrar als jugadors de Espanyol que tenim més ganes de guanyar el "partit", segurament els tres punts vindran cap a casa. Però si pel contrari, comencem a especular i a anar de sobrats, el més provable seria que ens pegaren un sacsó.
Canviant de terç, l´altre dia llegia en Superdeporte que ja hi ha equips importants que comencen a rondar i menjar l´orella a Carlos Soler i a Lato, entre d´altres jugadors. És molt fàcil marejar a xiquets de 20 anys, oferint-los una autèntica fortuna que resoldria econòmicament la seua vida, però ull, ´danger´, són xiquets que encara s´estan formant i adquirint l´experiència necessària per a jugar en l´elit. Jo els aconsellaria que tinguen una miqueta de paciència, sobretot als representants, que millor que ací no van a estar en cap lloc. Ací estan en casa, envoltats de la seua família i amb el suport d´una afició entregada al planter. Tenen el reconeixement del club amb unes clàusules de rescissió més que respectables... xé! Poc a poc, primer guanyeu la lliga i la copa del rei amb el València CF i després ja parlarem. A tot açò, per a un valencianista, jugar en el primer equip i damunt, triomfar com a jugador, és el màxim. Jo ho tindria clar, no canvie la paella dels diumenges amb la meua família per res del món. Amunt!
Més articles de opinió de Paco Lluís, açi.
