Arranca una nova temporada, i no n'és una qualsevol. El València CF complix cent anys, ahí és res, i ho fa des d'un escenari immillorable; classificat per a la Champions League, amb un equip fort i seriós, un bon entrenador i una afició entregada amb ganes de dur el seu equip en braços. Per a mi, la millor notícia de l'estiu és que, finalment, tenim Kondogbia i Guedes en l'equip, dos jugadors fonamentals per a ser més competitius i fer front als reptes que presenta la temporada actual. Com a aficionat, accionista i abonat -enguany no he pogut resistir la temptació i he tret el passe- agraïsc l'esforç del club per confeccionar un equip competitiu i de garanties, tot rascant-se la butxaca com mai s'havia fet.

Respecte a la incorporació de Guedes, vos vaig a contar una anècdota que em va passar a principis d'agost, en l'hospital de Manises. Resulta que acompanye a mon pare a urgències i, estant ja en l'interior, en la zona de boxes, hi ha unes butaques on fiquen els malalts que porten el 'gotero' i esperen pacientment que la medicació faça efecte mentre analitzen les proves que els han fet. Davant meu hi havia un home, no molt major, que es queixava d'un còlic que el feia enrabiar. El pobre xic ho va passar prou malament, i al cap d'unes hores, pareix ser que va trobar milloria i se'n anava cap a casa. Jo no havia parlat amb ell ni el coneixia de res. Però, abans d'anar-se'n, s'acosta i em diu «cal que fitxem a Guedes com siga», i jo li conteste «tens tota la raó del món», després s'acomiadà i ens desitjà que anara tot bé. Em vaig quedar 'flipat', segurament em va reconèixer, bé perquè escric en Superdeporte o per Levante TV, on col·labore des de fa uns anys. En eixe instant vaig pensar: «que gran és l'afició del València CF!» Aquell xic estava fotut, passant-ho malament i el seu pensament estava al fitxatge de Guedes i a més, tenia la necessitat de comunicar-ho a la persona que tenia davant perquè sabia que compartia la mateixa inquietud futbolística que ell. Senzillament, acollonant.

No hem guanyat

La lliga ja ha començat, portem tres 'partits' i encara no coneixem la victòria, 2 punts de nou possibles, podríem considerar-ho com una 'porca misèria' després de l'expectació que havia generat l'equip durant tot l'estiu i la pretemporada. Està clar que quan a una guitarra li fiques cordes noves, al principi costa molt afinar-la i l'has d'anar ajustant constantment perquè les cordes s'assenten i donen el to. Marcelino és un bon guitarrista, com va demostrar la temporada passada, i segur que estarà intentant ficar-la apunt, però el concert ja ha començat i el públic espera ansiós una bona posada en escena i sobretot que l'equip no desafine (allò de la segona part en Cornellà va ser impresentable o indigne como va dir el propi Gayà). No assenyalarem tan prompte alguns jugadors perquè és l'últim que necessita l'equip, però cal arrancar ja la moto, i deixar-nos de bovades. Amunt!

Más opiniones de colaboradores.