Ja era hora! Per fi va sonar la flauta i el València CF va aconseguir la primera victòria de la temporada. Tres punts balsàmics que suposa llevar-se un pes de damunt perquè l'equip ho necessitava amb urgència. Com era d'esperar, la victòria va ser sofrida i destaquem la gran parada de Neto en el penal rebut, que va ser determinant per a mantindre la porteria a zero. El València CF comença a parèixer eixe equip efectiu i sòlid en defensa que ens va seduir la temporada passada, ja era hora! Serà l'encontre d'Anoeta el punt d'inflexió que anàvem buscant? Esperem que sí. Ara ja hem aprés a guanyar, hem trobat el camí i l'equip està millorant la forma física, tot apunta que el València CF ha d'anar a més a cada jornada. Està clar que guanyar-li al Barça demà en Mestalla seria el colofó a una gran setmana on el València CF s'ha retrobat a si mateix. Per cert, volguera dirigir-me a Valverde, tècnic del Barça, per suggerir-li que faça rotacions i li done descans a Messi, que estarà cansat de l'encontre del passat dimecres en Wembley. Ho dic perquè el Barça sense Messi seria un equip més terrenal i augmentarien les possibilitats de victòria. Bé, jo ja ho he intentat i ara Valverde que faça el que vullga, que segurament serà posar Messi de titular, per tant, ens tocarà patir al segon millor jugador que ha passat per Mestalla, per darrere de Kempes, està clar.
Receptes
No hi ha cap fórmula per a parar a Messi, però hi ha dos receptes que caldrà aplicar si no volem eixir trasquilats; la primera és intentar que l'astre argentí no toque bola, és a dir, que no li arriben balons en condicions, i la segona és no fer faltes prop de la teua àrea. A partir d'ahí, caldrà madurar el partit i ser molt efectius en atac. Diuen que el Barça no està bé i que és el moment de pegar-li mos, però que li ho pregunten al Tottenham a vore què ens diu. Demà vorem si un València CF ascendent és suficient per a tombar a un Barça estancat en lliga.
Manchester
Respecte a l'encontre de Champions League del passat dimarts on enfrontarem el Manchester United, direm tres paraules; ja era hora. Per fi, vàrem vore un equip intens, sòlid i competitiu. Hi ha molts mitjans que apuntaven que el Manchester estava molt malament, que Josep Mourinho estava acabat, que era un bon moment per a guanyar i el València CF ho va desaprofitar. Anem a vore, que tampoc estem com a per a tirar coets i davant teníem uns 'miures', que per molt malament que estiguen, amb dos cabotades t'unflen a cornades. Per tant, bon partit del València CF que ha servit per augmentar l'autoestima dels jugadors, i bon resultat que ens permet seguir estant vius en la competició. A tot açò, algun dia parlarem de Piccini, sembla que l'italià va a fer bo a Martín Montoya. De moment, no té nivell per a jugar en Champions League. Així que, Cristiano Piccini espavila't i tapa'ns la boca. Amunt!
