13 de octubre de 2018
13.10.2018
13/10/2018

Carlos Soler és un futbolista total

Coquelin, altre jugador que en el meu equip seria indiscutible

13.10.2018 | 14:00
Carlos Soler és un futbolista total

No va poder ser. El Barça tornà a rascar punts de Mestalla i l'afició valencianista continua esperant la desitjada victòria en casa. Un Barça, que en moltes fases de l'encontre va plantejar un futbol avorrit que el València FC va saber tapar sense massa problemes. Tan sols la genialitat de Messi, que quan està fi és imparable, i poca cosa més. No m'agrada eixe tipus d'equips que s'emborratxen de baló i abusen de passes horitzontals, perquè practiquen un futbol desesperant i molt poc atractiu. Del València FC ( ho canviem per CF, perquè, com deia Carlos Bosch, és el nom original que va començar en 1919, i que posteriorment obligaren a canviar-ho pel actual Club de Futbol) direm un parell de coses; L'equip va competir amb intensitat (això és el mínim que es demana) però a partir de la lesió de Guedes, es va quedar com un coet sense bola final, és a dir, "xispaes" esporàdiques que mai acabaven esclatant.

Personalment, crec que vàrem vore els millors 10 minuts de tota la temporada, amb un València FC molt ben assentat en el camp i un Guedes espectacular que entrava com volia per la banda, senzillament, brillant. Menció especial per a tres jugadors absolutament essencials i que són insubstituïbles, em referisc a Kondogbia, Garay i Soler (deixant a banda, clar està, a Guedes). Això de Carlos Soler és molt cridaner, es tracta d'un futbolista total, que ho fa tot, i ho fa tot bé. El nivell de regularitat que està mostrant a cada encontre és espectacular. Atents perquè si segueix en eixa progressió, no tardaran en vindre determinats clubs a per ell, per tant, cal revisar el contracte i augmentar-li, però ja, la clàusula de rescissió ( 80 milions d'euros, hui per hui, és un xifra molt assequible per als clubs poderosos que sempre van buscant joies per les boutiques més cares, i Carlos Soler és una perla fina). Altre jugador que seria titular indiscutible en el meu equip encara que fora de lateral dret és Coquelin, una altra debilitat meua. No entenc perquè no poden jugar junts Kondogbia – Coquelin i més quan t'enfrontes a grans equips i necessites reforçar el mig del camp. Espere que Marcelino, en algun moment, tinga en compte eixa possibilitat.

Podríem dir que el període de rodatge ja està acomplit, amb 8 "partits" de lliga és suficient per a engreixar la maquinària i assentar l'equip. El balanç no és molt positiu, més bé mediocre, amb una sola victòria, una sola derrota i 6 empats, eixa és la realitat. Com deia aquell "ni xixa ni llimona". Com hem estat en període d'adaptació ho acceptem i assumim, però toca reaccionar ja. Ull al proper encontre davant el Leganés en Mestalla, tot el que no siga guanyar serà inacceptable, i no és per ficar pressió, és que és absolutament necessari traure els tres punts i això ho saben tant els jugadors com l'entrenador. Per tant, cal deixar-no de rotacions i experiments. Amunt!

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

síguenos cada día en...