Què podríem dir dels últims dos encontres disputats pel Valencia CF? El qualificatiu seria...LAMENTABLE. Un Valencia CF que ha perdut el nord i l'entrenador no troba la brúixola per a orientar-lo. Segurament, Marcelino, que sap de què va açò o si més no deuria saber-ho, estarà més que preocupat perquè els resultats són molt negatius i cada vegada més ens allunyen dels objectius de la temporada. Dimarts passat, en acabar el 'partit'davant el Young Boys, per a dir-me «hi ha que tirar a Marcelino, açò ja no te remei». És molt significatiu que mon pare, que és una persona tranquil·la, pacient, discreta... s'altere d'eixa manera, perquè quan ho fa es que el València FC te problemes grossos. Parla la veu de l'experiència, sòci des de fa 58 anys i accioniste, i que té clar quan la cosa està fotuda.

A Marcelino no el tirarà al carrer la direcció del club, el principal enemic que te l'entrenador del València FC és el propi Marcelino, sempre que continuen les coses com ara i no siga capaç de capgirar la situació. Pareix ser que el discurs que utilitza està desgastat i ja no fa efecte ni en els jugadors ni en l'afició, que comença a estar cansada de tan poca autocrítica. Quan els resultats acompanyen és tot molt bonic i tot encaixa a la perfecció; les rotacions, el sistema, els canvis... però quan la cosa ve torta és el moment de l'entrenador, que ha de dir clarament què cal fer i com, és a dir, ha de ser contundent a l'hora d'enfocar el problema i mostrar determinació per a solucionar-lo.

Tots els entrenadors tenen les seues manies, les seues tecles i Marcelino no va a ser menys. L'asturià és molt 'recabut?' (què no va fer regar el camp la setmana passada davant el Leganés, tot i l'aigua que havia caigut per la gota freda? Amb raó Carlos Bosch l'anomena 'el millor regaor del món' Xé, molt cabut). Però, és l'hora de deixar al marge les manies i debilitats i fer un equip competitiu i guanyador, eixe és el gran repte, ser un entrenador gran i no perdre's en la mediocritat de no saber com és possible que l'equip porte 9 empats i solament una victòria. Si Marcelino vol ser un entrenador gran de veritat, no li queda altra que evolucionar, adaptar-se al que hi ha i donar-hi solucions, si no, com diu mon pare «al ginjoler». La primera feina que té és ajuntar els judadors i llegir-los la 'cartilla', després cohesionar altra vegada al grup i no tindre nines mimades que no estan donant el rendiment esperat. Si Dani Parejo no està en el seu millor moment i ho saps, xé! No el fiques de titular! Cabut! Si Murillo està per a jugar, encara que li tingues mania, haurà de jugar per davant de l'inexpert Diakaby, o no? Si Dani ParejoMurilloCoquelin... Així estaríem tot el dia. En fi, tot açò se solucionaria amb una victòria en San Mamés i s'ha acabat part del problema. Amunt!

Más opiniones de colaboradores.