N o hi ha manera, passen les jornades i el València FC. L'equip està estancat i amb unes sensacions molt pobres. Continuem sense jugar a res i així, serà molt difícil remuntar el vol. De l?encontre de dimarts passat en Copa davant l'Ebro, ens quedem amb caràcter i la determinació d'un jugador que malgrat les seues limitacions, cal llevar-se el barret i donar-li tota la confiança: es tracta de Santi Mina. Fou l'únic jugador que es va atrevir a posar damunt la taula l'actitud necessària per a capgirar un encontre que s'havia ficat molt, però que molt en contra, amb un 1-0 vergonyós que posava Marcelino contra les cordes.

Gràcies Santi per el teu atreviment i per l'encert en dos autèntics 'golassos' que pel moment salven els mobles i, de pas, el cap de Marcelino, perquè si l'encontre haguera acabat amb derrota, ací ja haguérem pres foc a la traca. Sincerament, no donava crèdit al que estava passant a la Romareda; el cuer d'un grup de la segona divisió B, ens pintava la cara amb 10 jugadors, increïble però cert. A partir d'ací, reconec que no vaig celebrar els gols del València FC, no tenia forces ni de cridar, ni de cantar els gols, simplement estava indignat.

Després, en gelat, em vaig alegrar, per fi, de la victòria del meu equip i pensí, el bo de Santi Mina ens ha mostrat el camí, com si fora un guia espiritual o un gurú que ens ha espolsat tots els mals de damunt. Serà eixe el punt d'inflexió tan esperat' La veritat és que l'equip de Marcelino està 'acollonat', té por a perdre i també a guanyar, pareix que els jugadors estiguen nugats a una cadena que els impedeix 'desmelenar-se' i mostrar tot el talent que tenen, o se suposa que tenen. Per això són tan importants els dos gols de Santi Mina, perquè ha arriscat, s'ha atrevit, ho ha intentat, ha cregut€ si no ho fas, és impossible marcar gol. Eixa és l'actitud i la mentalitat. És preferible guanyar dos 'partis' i perdre altres dos, que empatar els quatre, per molta competitivitat que vullga defendre l'entrenador.

Canviant de terç, després d'escoltar Mateu Alemany en roda de premsa, he de reconèixer que sap de què va açò de dirigir un club de futbol. Va mostrar tranquil·litat i seguretat en les seues paraules, i no ho tenia gens fàcil, però quan va parlar de les estadístiques Sap perfectament que si els resultats continuen sense ser els adequats, per dir-ho d?alguna manera, Marcelino anirà per l'aire. Personalment , no crec en les estadístiques perquè, com deia un amic meu, «si tú tens dos Ferrari i jo no tinc cap, l'estadística diu que els dos en tenim un» i és evident que no és així. En fi, hui tenim un altra oportunitat davant el Girona i el crèdit s'acaba. Necessitem una victòria i tot el que no siga guanyar serà un autèntic xafó. Amunt!