El dissabte de la setmana passada eixírem de Mestalla prou contrariats. L'equip, per primera vegada en el que portem de temporada, va jugar per a guanyar i per fi vàrem ficar a prova al porter contrari, que va salvar 5 gols cantats. Un València FC més reconegut, ho intentà tot per a treure els tres punts, però, una vegada més, va ser víctima dels seus propis errors i acabà perdent, incomprensiblement, un encontre que hauria d'haver guanyat sobradament. Ara què fem? Matem a l'entrenador? Culpem als jugadors? Demanem explicacions a la directiva?... Cada vegada m'agrada més l'afició del València CF. L'equip ho necessitava i, al final, va expressar el seu descontent, perquè la veritat hi ha per a escapar a córrer. Cap victòria en casa des que va començar la lliga, això no hi ha per on tirar-li mos, per tant eixe crit de «estamos hasta los huevos» era una manera de manifestar el descontent d'una afició molt decebuda. Anant cap a casa feia una reflexió; cal tirar l'entrenador o no? La veritat és que els resultats són, com a mínim, per a plantejar-s'ho. En la meua opinió, jo no tiraria al Marcelino, perquè un dels principals problemes que tenim és no encertar en els jugadors que s'han incorporat al planter i, el principal responsable ha sigut ell. És evident que Piccini no millora a Montoya i Bathsuayi o PicciniGameiro, per tant, podríem dir que l'equip ha perdut equilibri i competitivitat. Cabuderia d'un entrenador que ha jugat a ser director esportiu? Ací ho deixe...
Dimecres passat, eixírem de Mestalla amb un somriure d'orella a orella. Més que contents ens sentirem alleugerits, per fi assaborírem una victòria en casa, amb un resultat que dóna certa esperança que les coses poden canviar. La posterior victòria, 'in extremis', del Manchester en Turín, ens va deixar un poc xafats, la veritat, perquè les possibilitats de passar a la següent fase en la lliga de campions són molt reduïdes, però... què voleu que vos diga? Això és el que hi ha. Curiosament, era la primera vegada que celebrava un gol de Cristiano Ronaldo, cosa impensable els últims anys, però tampoc va ser suficient per a tombar a l'equip anglés que amb el 'Mouniato' d'entrenador que té, torna a alçar el vol en la competició. Personalment, preferisc guanyar al Getafe i al Rayo Vallecano, que són els propers compromisos lliguers del València FC, que passar a vuitens de final en la Champions. Hui per hui, necessitem més tocar terra en la lliga que volar amb la Champions.
Per cert, alerta que hui toca el Getafe. Si l'encontre de dimecres davant el Young Boys va ser duret, el de hui no es quedarà darrere. Hui no necessitem jugadors de futbol, hui necessitem 11 gladiadors que córreguen i fiquen la cama més que el rival. Eixos 'partits' també cal saber-los jugar. Amunt!
