Arriba l'hora de la veritat. Les properes setmanes seran decisives per un València FCque necessita espolsar-se de damunt eixe mal 'rotllo' que ens perseguix des de principi de temporada. Volem guanyar ja un 'punyeter' partit de lliga en Mestalla i, com vaig dir la setmana passada, tot el que no siga aconseguir els 3 punts serà una pressa de pèl.
Quan parle amb la gent del meu poble i ix el València FC a la conversa, els/les que són valencianistes de veritat, mostren preocupació, no per els actes programats per a celebrar el centenari, ni per la situació econòmica del club, ni tan sols per guanyar a la Juve i al Manchester United en la Champions, ni per... Allò que realment els preocupa és guanyar hui al Rayo Vallecano en Mestalla i comprovar d'una vegada per totes, que Marcelino. També estan cansats del discurs que ha mantingut Marcelino, sobretot eixe en què s'hi justifiquen els mals resultats per mala sort. Això de «generamos muchas situaciones de gol pero no se qué pasa este año que no las materializamos» (o algo paregut), queda pobre per a explicar el pitjor començament de lliga del València FC en els cent anys d'història que té el club.
Menuda manera de recordar el centenari, no? Als meus alumnes, quan van a fer un examen els dic ' la sort existeix', però l'han de generar ells mateix, a base de treball, ganes, implicació... si et prepares a consciència i estudies com cal, segur que tindràs sort en l'examen. Si revisem el primer terç de competició del València FC, podem afirmar que sort no hem tingut perquè tampoc l'hem buscat; no s'ha treballat com cal, i el rendiment dels jugadors no ha sigut òptim. Per exemple, si realitzes 4 centres a l'àrea durant tot l'encontre, almenys 2 han de dur perill de gol i si no materialitzes cap ocasió, caldrà centrar 8 vegades a l'àrea o 12 si fóra necessari. Per tant, els exercicis que es fan malament, cal repetir-los, entrenar-los les vegades que calga fins que isquen bé. Resulta desesperant vore com repetixen una i altra vegada, una jugada que resulta quasi sempre estèril, com els centres des de la banda, o les tretes de córner. A mi, personalment, em fica negre, vore com d'inoperants som en eixe tipus de jugades. Per què els centres de banda resulten ser 'figues molles' per a qualsevol defensa 'ordenadeta'? És que no ho practiquen a Paterna?
En fi, vorem si l'equip s'ha preparat l'encontre i ha estudiat el rival perquè l'examen que té hui el València FC és d'eixos que cal aprovar tant sí com no, i, si a més, treu bona nota, millor que millor. Però ull, el València FC te fama d'equip aspirina i ja sabem com de necessitat està el Rayo Vallecano enguany, així que, perill. Queda prohibit l'excés de confiança. Amunt!