Per fi estem d'acord en una frase que va pronunciar Marcelino o alguna cosa pareguda. Ja sabem que eixa declaració feia referència al davanter Bathsuayi, assenyalat clarament per l'entrenador, però també és una bona manera d'expressar com se sent l'afició valencianista. Efectivament, s'ha esgotat la paciència en un projecte 'malparit' des de l'inici de temporada, liderat per Marcelino i Mateu Alemany que no han sabut reconduir una situació que els ha explotat en la cara. Ningú pensava, jo el primer, que abans no acabara la primera volta de la lliga, el València FC estiguera en la situació actual, perquè hi havia molta il·lusió en l'equip que s'havia confeccionat i pensàvem que l'equip pegaria un bot de qualitat per tal de mantenir-se en eixa lluita d'estar entre els quatre primers en lliga. ¡Nuestro gozo en un pozo!, pel contrari ens trobem amb un València FC malament gestionat esportivament (de la part econòmica millor ni parlem) i que va a la deriva, 'com a cagalló per sèquia'.
Sincerament crec que el projecte actual amb Marcelino al cap, està esgotat. Hi havia una aposta molt forta, donant-li molt de poder a l'entrenador, i podem afirmar que ha eixit fallida. És cert que açò del futbol fa moltes voltes i que el València CF encara està a temps de reviscolar; té opcions de superar l'eliminatòria en Copa davant l'Sporting, podria eliminar el Celtic de Glasgow, o guanyar el Valladolid, el Celta i el Villarreal... tot és possible, però la dinàmica en què està el València CF és tan negativa que la credibilitat en els jugadors i en Marcelino, ha anat per l'aire, ha desaparegut. Si revisem el 'manual futbolero' o la llei del futbol, direm que les dinàmiques negatives es canvien amb un entrenador nou, que siga capaç de motivar els seus jugadors i netejar-los el cap de mals rotllos. I ací ens trobem, amb una situació molt enquistada i amb la necessitat imperiosa de guanyar hui, com siga, al Valladolid en Mestalla. No va a ser un 'partit' fàcil, per totes les circumstàncies que envolten a l'equip, però si voleu que vos diga una cosa, hui estaré en Mestalla animant el meu equip, perquè per damunt de tot vull que guanye els tres punts, i quan acabe l'encontre, si he de xiular, xiularé i si he de cantar "Marcelino al carrer" ho faré, perquè com he dit abans, la paciència també s'ha acabat per als aficionats.
Per cert, m'agradaria que l'entrenador fora valent i se la jugue amb el jove del planter Kang-in Lee, o com diu, de forma carinyosa i sense acritud, un amic del meu poble: 'Mecaguenlim'. Dimarts passat va demostrar que és un bon jugador de futbol i que ja està preparat per a rascar bola en primera divisió. No li tremolen les cames i te l'atreviment necessari per assumir eixe repte. Si no d'eixida, almenys s'ha guanyat, dic almenys, jugar uns minuts. Amunt!
