02 de febrero de 2019
02.02.2019
Superdeporte
02/02/2019

Per a sempre en la memòria

És imposible explicar el que va pasar en Mestalla davant el Getafe

02.02.2019 | 14:04
Per a sempre en la memòria

Impossible explicar el que vàrem viure en Mestalla el passat dimarts. Després d'estar patint una temporada prou grisa del València FC i tragar-nos actuacions molt desesperants, per fi arriben dos encontres que marquen clarament un canvi de tendència. Del contundent 3-0 davant el Vila-real, passem al 3-1 front al Getafe amb classificació inclosa per a semifinals. Alguna cosa està canviant, per a bé, en un València FC que deambulava a 'trompicons', tant en Lliga com en Copa del Rei. Podríem qualificar-ho com 'la setmana fantàstica del VCF', i si damunt rasquem algun puntet, o més, en el Camp Nou, serà per a emmarcar-la.


Compromesos

Ara ja no podem ficar la marxa enrere, ja estem compromesos; jugadors, entrenador i afició (que sempre ha estat ahí) i cal mirar avant, sempre avant, per tal d'aconseguir els objectius. Un d'ells és, com no pot ser d'altra manera, jugar la final de Copa i guanyar-la, i per aconseguir-ho, cal creure més que mai i més que ningú en eixa possibilitat. En fi, d'això ja parlarem quan siga menester.


Es queda gravat

Tornant al partit del dimarts passat, cal posar en valor tot el que va ocórrer en Mestalla. Eixos encontres queden gravats per a sempre en la memòria col·lectiva de l'afició. Va ser un partit bronc i coper, davant un rival expert en allò que anomenem 'el otro futbol', que ho tenien tot de cara per a passar a semifinals, però... en dos minuts vam passar d'estar eliminats a l'eufòria de classificar-nos i doblegar un equip corretjós, antipàtic i lleig, com és el Getafe de Bordalàs. L'afició va llegir perfectament l'encontre i no va deixar d'animar al seu equip, malgrat encaixar un gol en el minut u. Eixe detall em va cridar especialment l'atenció. En altres ocasions Mestalla haguera esclatat a xiular i a mostrar el seu mosqueig, però no, no va ser així, al contrari, la reacció del públic va ser fantàstica, conscients d'allò que l'equip necessitava en eixe moment, vull dir, d'una espenta perquè els jugadors no s'enfonsaren. El final ja el conegueu...va ser impossible no contagiar-se de l'emoció extrema que vàrem viure. A més d'un i una se'ls va escapar la llagrimeta, era inevitable. Vos puc assegurar que eixa vivència, per a mi, justifica l'abonament de temporada.


Sobre Jorge Molina

Respecte a la 'tangana' que es va muntar després del partit, no entenc les declaracions de Jorge Molina. Allò de què som uns plorons i que l'àrbitre estava confabulat perquè el Valencia CF passara l'eliminatòria... quan ell mateix, en el minut 92 falla una ocasió claríssima! I això que haguera suposat el 2-2 i la classificació del Getafe i el rebuig d'eixa jugada acaba en el 3-1 definitiu. Jorge Molina hauria de demanar perdó als seus companys d'equip i la seua afició per haver menyspreat una ocasió tan clara, i no excusar-se en l'àrbitre. Això és no saber perdre. És que m'encén cada vegada que ho escolte. En fi, ens quedarem amb totes les coses positives que hem viscut els últims dies i que dure fins a final de temporada. Amunt i a pel Barça.


Más opiniones de colaboradores.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

síguenos cada día en...