Després d'una setmana redona per al Valencia CF, encadenant tres resultats que conviden a l'optimisme; 3-0 al Villarreal, 3-1 al Getafe (amb la classificació per a semifinals de Copa) i 2-2 al Barça en el Camp Nou, la setmana actual quedava marcada per eixe enfrontament en semifinals de Copa del Rei davant el Betis. Bé, sempre he pensat que el truc és el truc i l'envit és l'envit, però que tot suma pedres, perquè al final allò que importa és guanyar la partida. De la mateixa manera, la lliga és la lliga i la Copa és la Copa. Dues competicions distintes que requereixen estratègies diferents però que sumen igualment, i més per a un club per al qual la Copa ha significat molt i que tantes alegries ha donat a la seua afició.

Comencem per la lliga: és evident que el València FC ha millorat considerablement, ja no és un equip trist, vulnerable, previsible i que no marca un gol ni a tirs. Ara veiem un equip que físicament està en forma, que aguanta el ritme tot el 'partit' ( el Valencia CF està quallant bones segones parts, on és superior al rival, precisament per l'aspecte físic) i que és efectiu en atac. Es generen les mateixes ocasions que abans, però 2 o 3 van a la gàbia, això dóna molta confiança i reforça el compromís dels jugadors en el joc de l'equip. Ara percebem un equip que psicològicament està més preparat i sap què ha de fer. L'encontre de dissabte passat davant el Barça ha suposat una veritable prova de foc. El Valencia CF va ser capaç de doblegar el Barça amb un joc sòlid i seriós, però no a Messi, que, una vegada més, va treure a lluir la seua genialitat per a empatar l'encontre. Llàstima, perquè la victòria la tocarem amb els dits. És eixe el famós punt d'inflexió que tots estem esperant? Jo crec que no, el punt d'inflexió és sumar de tres en tres i fer bo eixe punt aconseguit en Barcelona, guanyant-li a la Real Sociedad. El Valencia CF ja no pot mirar enrere, sols cap avant i jugar cada encontre com si s'acabara el món. Ara Valencia CF ara és el moment, cal aprofitar la inèrcia positiva del últims resultats i demostrar que, realment, vols jugar la Champions League la temporada vinent. Kondogbia i Guedes ja estan ahí i, de segur, li donen un plus a l'equip. Això és com pintar l'espasa i manilla, o nugar un bon envit.

Acabem amb la Copa: el passat dijous tornàrem a viure altra nit màgica, remuntant un 2-0, que ens posava contra les cordes de cara a superar l'eliminatòria. La primera conclusió que podem extraure d'eixe encontre és que els jugadors del València FC no s'arruguen davant l'adversitat, han aprés una lliçó fonamental: lluitar els "partits" fins el xiulet final de l'àrbitre. Perquè això és el que fan els equips grans amb l'ambició de voler guanyar sempre. Altra conclusió és que Marcelino comença a llegir millor els encontres i és capaç de modificar la dinàmica de l'equip realitzant els canvis amb més criteri. L'eixida de Kevin "a la babalà" Gameiro ( com el mític gos que donava imatge a aquell programa infantil) va ser una jugada mestra. Bo, ara a pensar en la Real Sociedad i els tres punts. Amunt!

Més articles de opinió de Paco Lluís, açi