Hui sols tinc ganes de cantar, xillar i botar. Amb la temporada tan fluixa que porta el Valencia CF, la classificació per a la final de la Copa del Rei és aigua beneïda, una alliberació tant per a l'equip com per a l'afició, que per fi, podrem viure una final després de 11 inacabables anys. Així que, cantem; «Mestalla se pregunta...» «quienes somos»... «nosotros le decimos»... «quienes somos»... Som la força del Valencia i ningú ens va parar, viatjant per tot el món, orgullosos de qui som, el Valencia és el nostre campió...Lo lo, lo lo lo ... Enhorabona a tota l'afició que, una vegada més, va estar a l'altura de les circumstàncies, donant suport sense parar al seu equip, dirigint-lo des de la grada per a què els seus jugadors no perderen la concentració en cap moment. El partit va ser una castanya, personalment no em va agradar gens el Valencia CF, però no era un dia per a jugar a futbol, era un dia per a mostrar ofici i plantar-se en la final, i així ho va entendre el públic que no va recriminar cap jugador, al contrari, quan es produïa un error, s'aplaudia i es donava alé per a seguir intentant-ho. Definitivament, l'afició del Valencia CF ha madurat en tots els sentits, sap aplaudir i xiular quan toca i té un poder d'influència molt gran sobre l'equip, de fet, estem en la final perquè l'afició ho va demanar públicament en Mestalla, com si fora una assemblea popular amb poder de decisió, i eixa comanda l'han recollit els jugadors, que són qui han dut a terme l'ordre.

Per altra banda, en Lliga no hi ha manera, el Valencia CF va sofrir en Butarque, altre empat que ens situa en la part mediocre de la classificació lliguera. Un Valencia CF que pareixia que, per fi, anava a aconseguir la victòria i sumar els tres punts, es va quedar tremolant amb eixe gol en contra, in extremis davant un Leganés que li va posar, precisament això, 'Les ganes' necessàries per capgirar un marcador en contra. Molt bé Pellegrino i, no tan bé, Marcelino. Però tampoc ens sorprén l'empat aconseguit en terres madrilenyes, perquè ja van 15 en la temporada. Una autèntica animalada difícil de digerir per una afició que està cansada d'esperar una reacció que no arriba mai. La qüestió és, serà l'últim de la temporada o encara farem algun altre? La resposta crec que la sabem tots i totes, perquè segurament cauran uns quants més. Demà ens visita l'Athletic de Bilbao i què voleu que vos diga? Si anara a una casa d'apostes i volguera una aposta segura, me la jugaria a l'empat, seria el més lògic. Però després de classificar-nos per a la final de Copa, crec que toca vore a un Valencia CF desbocat, alliberat de pressió i amb ganes de jugar al futbol, l'afició ho agrairà. Amunt!

Más opiniones de colaboradores.