Somien en altra eliminatòria

La setmana passada no vaig poder vore l'encontre del València FC davant el Rayo Vallecano, tenia un duatló i venia molt justet arribar a l'hora del partit. Ja al cotxe, pose la ràdio per seguir com anava l'assumpte i les notícies no pintaven bé; penal fallat per Parejo i , per què no, l'expectació que el Valencia CF remuntara el marcador en contra. Total, que el que em vaig trobar és l'estacada del segon gol del Rayo i la consumada derrota. Em va entrar tanta 'mala llet' que encara no me l'he espolsat de damunt. Com és possible que el Valencia CF deixara escapar l'oportunitat de sumar eixos tres punts ? Amb tant d'esforç com ha costat arrimar-nos a eixes posicions, i més després de guanyar al Sevilla i al Real Madrid! En primer lloc, em vaig enfadar molt amb el plantejament de Marcelino Cinc canvis són massa rotacions i, evidentment, l'equip es va ressentir. Està clar que si Parejo marca el penal la cosa haguera canviat molt i, provablement el resultat seria un altre més positiu. Però, a Marcelino li va entrar allò que anomenem un 'atac d'entrenador'... i per a mi, és el primer que va menysprear el Rayo Vallecano amb eixa excessiva rotació. Després, els jugadors ho acabaren d'arreglar mostrant una preocupant falta de intensitat. Un "partit" molt lleig i desagradable del Valencia CF que tira per terra l'enorme expectativa que s'havia creat amb les dos victòries anteriors. Per a oblidar. Però açò continua i cal passar pàgina quan més prompte puguem perquè demà ens visita el Llevant i tot el que no siga guanyar serà un fracàs per al Valencia CF. Ull perquè una de les ombres que persegueix a l'equip de Mestalla és allò de 'equip aspirina', sobretot quan s'enfronta a rivals que van necessitats de punts, i el Llevant ho està, perquè es juga la permanència. De tota manera, es tracta d'un derbi i com a tal, sempre és atractiu per la rivalitat que existeix entre els dos clubs. Espere i desitge que el Valencia CF- Llevant es puga disputar tots els anys i en primera divisió.