13 de abril de 2019
13.04.2019
13/04/2019

Somien en altra eliminatòria

Victòria d'equip gran davante el Villarreal, en un Neto estelar

13.04.2019 | 12:20

La setmana passada no vaig poder vore l'encontre del València FC davant el Rayo Vallecano, tenia un duatló i venia molt justet arribar a l'hora del partit. Ja al cotxe, pose la ràdio per seguir com anava l'assumpte i les notícies no pintaven bé; penal fallat per Parejo, jugades d'un contra un desaprofitades, un a zero en contra... tenia l'esperança d'arribar a vore, si més no, els últims 20 minuts per televisió i , per què no, l'expectació que el Valencia CF remuntara el marcador en contra. Total, que el que em vaig trobar és l'estacada del segon gol del Rayo i la consumada derrota. Em va entrar tanta 'mala llet' que encara no me l'he espolsat de damunt. Com és possible que el Valencia CF deixara escapar l'oportunitat de sumar eixos tres punts ? Amb tant d'esforç com ha costat arrimar-nos a eixes posicions, i més després de guanyar al Sevilla i al Real Madrid! En primer lloc, em vaig enfadar molt amb el plantejament de Marcelino, perquè en l'alineació faltaven 5 jugadors titulars en l'encontre que es va guanyar al R. Madrid. Cinc canvis són massa rotacions i, evidentment, l'equip es va ressentir. Està clar que si Parejo marca el penal la cosa haguera canviat molt i, provablement el resultat seria un altre més positiu. Però, a Marcelino li va entrar allò que anomenem un 'atac d'entrenador'... i per a mi, és el primer que va menysprear el Rayo Vallecano amb eixa excessiva rotació. Després, els jugadors ho acabaren d'arreglar mostrant una preocupant falta de intensitat. Un "partit" molt lleig i desagradable del Valencia CF que tira per terra l'enorme expectativa que s'havia creat amb les dos victòries anteriors. Per a oblidar. Però açò continua i cal passar pàgina quan més prompte puguem perquè demà ens visita el Llevant i tot el que no siga guanyar serà un fracàs per al Valencia CF. Ull perquè una de les ombres que persegueix a l'equip de Mestalla és allò de 'equip aspirina', sobretot quan s'enfronta a rivals que van necessitats de punts, i el Llevant ho està, perquè es juga la permanència. De tota manera, es tracta d'un derbi i com a tal, sempre és atractiu per la rivalitat que existeix entre els dos clubs. Espere i desitge que el Valencia CF- Llevant es puga disputar tots els anys i en primera divisió.

Europa League

Enmig de la 'tronà' apareix el Villarreal-Valencia CF, disputant-se els quarts de final de l'Europa League. De vegades el calendari es així de capritxós. Què voleu que vos diga? Victòria a lo equip gran, patint, amb un Neto estel·lar i la pegada suficient per a deixar l'eliminatòria encarrilada. El millor per al Valencia CF sense dubte, el resultat. Ara sols queda rematar la feina la setmana que ve ací en Mestalla i seguir somniant amb una altra eliminatòria, que segurament serà davant l'Arsenal d'Emery, altre 'partit' atractiu i amb molt de morbo. Amunt!


Más opiniones de colaboradores.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

síguenos cada día en...