Alguna cosa ha canviat en el València FC, sobretot els últims dos encontres disputats en Mestalla, no sabria com explicar-ho, però es tracta d'una sensació en la qual el València FC guanya el partit quan vol i no quan pot o el rival ho permet. He vist un València FC dominador de la situació, sòlid en defensa i vertical en atac, que gestiona molt bé el joc coral de l'equip. Com a mostra, l'enfrontament de diumenge passat davant el Llevant quan l'equip de Marcelino, després de l'empat del Llevant, va ficar una marxa més i reaccionà de seguida amb el gol de Guedes. Podríem dir que el València FC ja està engreixat, sempre que mantinga la intensitat, per a fer front als reptes que té d'ací a la fi de temporada; final de la Copa del Rei, Semifinals de l'Europa. Els jugadors i l'equip tècnic s'han guanyat el respecte per a ser un equip compacte i difícil de batre, sempre que no repetim la 'cacauà' de Vallecas.
Queden nou encontres o deu si ens classifiquem per a la final de l'Europa League, per tant, arriba l'hora de la veritat, el moment decisiu de la temporada i el València FC està enxufat i en forma. Demà en Sevilla, davant el SevillaBetis. El repte és ambiciós i difícil però cal mentalitzar-nos que és possible. Jo solament demane arribar a l'últim partit de lliga amb possibilitats d'aconseguir-ho.
El dijous passat en Mestalla, el València FC va certificar el passe a semifinals de l'Europa League davant el Vila-real. L'equip de Marcelino no es va deixar sorprendre pels groguets i gestionà l'encontre fent ús del seu saber fer; sòlid en defensa i vertical en atac. No era un partit atractiu per anar a vore per vàries circumstàncies; eliminatòria encarrilada amb l'un a tres de l'anada, Dijous Sant, plovent a cànters... però ahí va estar una vegada més l'afició del Valencia FC, a qui cal fer un monument, aguantant el ruixat i mostrant la seua fidelitat. Per cert, Mestalla està ple de 'goteres' perquè està vellet, així que Anil, veges que féu, perquè no hi ha dret a pagar un passe on se suposa que estàs cobert i estàs baix d'una gotera permanent. Per l'amor de Déu, acabeu el camp nou, amb coberta per a tot l'estadi, o reformeu com cal el vell Mestalla perquè les condicions per als espectadors no són les adequades.
Per acabar, voldria donar l'enhorabona al València Basquet per haver aconseguit l'Euro Cup. Un València Basquet que també està lluitant per la quarta plaça en la lliga espanyola però que ha sabut gestionar molt bé la competició europea, mostrant un moment de forma espectacular, amb tots els seus jugadors enxufats i amb fam de títols. Damunt, tindran prompte un 'superpavelló' nou. A vore si prenen nota Peter Lim, Anil Murphy i Mateu Alemany i fan el Nou Mestalla d'una punyetera vegada. Amunt!
